Competència lectora

Fins a fa pocs anys el concepte generalitzat per expressar que un alumne era competent en la lectura era el d'un alumne amb una bona comprensió lectora. Però els constants estudis sobre la matèria han demostrat que la definició de comprensió lectora no abasta totes les aptituds, habilitats i destreses que han d'entrar en joc. Sí, per contra, el concepte de competència lectora, que abasta a l'anterior.

Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la competència lectora és la capacitat individual per comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar plenament en la societat. Enfront de la comprensió lectora que és definida com el procés a través del qual un lector construeix, a partir del seu coneixement previ, nous significats en interactuar amb el text. La interacció del lector amb el text és la base de la comprensió.

La definició sobre competència lectora li atribueix les característiques de complexa i multidimensional. És una definició ambiciosa, en el sentit que no restringeix la lectura a motius estrictament instrumentals: la vincula a un projecte personal que implica desenvolupament, creixement i inserció social. A més, el ciutadà del segle XXI ha de poder concretar aquesta competència en textos molt diversos (persuasius, propagandístics, informatius, de reflexió, expositius, literaris) que es presenten en formats i suports diferents (diaris, enciclopèdies, llibres de text, novel·les, monografies, pàgines web, fulles soltes, documents electrònics) que no sempre s'atenen als criteris de veracitat, actualitat i autoria reconeguda. Aquests textos poden ser llegits per satisfer una gran varietat d'objectius: gaudir, informar-se, comunicar-se amb un altre, resoldre un problema pràctic, aprendre, obeir… i poden haver estat triats pel lector o assignats per un agent extern.

La competència lectora pot començar a construir-se molt ràpid, a través de la participació dels xiquets en pràctiques quotidianes, vinculades a l'ús funcional i al gaudi de la lectura, en la família i a l'escola, es poden començar a generar llaços emocionals profunds entre la lectura i el lector. Continua diversificant-se i fent-se més autònoma al llarg de l'escolaritat obligatòria, quan tot està correcte, i ja mai deixem d'aprendre a llegir i a aprofundir en la lectura. La nostra competència lectora pot incrementar-se cada vegada que triem llegir un assaig, una obra de ficció; cada vegada que ens introduïm en un àmbit disciplinar, perquè ens obliga a tractar amb les convencions específiques dels textos que li són propis, perquè sempre que llegim afinem els nostres criteris, contrastem les nostres idees, les qüestionem i aprenem, inclús sense proposar-nos-ho.

Segons l'autora Isabel Solé (2012), la competència lectora s'assenta sobre tres eixos: aprendre a llegir; llegir per aprendre, en qualsevol àmbit acadèmic o quotidià, al llarg de tota la nostra vida; i per últim, aprendre a gaudir de la lectura fent d'ella aquesta acompanyant discreta i agradable, divertida i interessant que mai ens abandona.

En l'actualitat, són nombrosos els estudis que demostren que els alumnes amb una competència lectora menor són víctimes del fracàs escolar en un percentatge més elevat. I que l'alumnat amb major hàbit lector presenta, entre altres destreses, una competència lectora més consolidada. Per tant, la conclusió més clara sobre aquest tema és que la forma natural d'entrenar la competència lectora és desenvolupant l'hàbit lector. Formar lectors equival a formar ciutadans que puguen triar la lectura per a una varietat de propòsits, que sàpiguen què llegir i com fer-ho, que puguen utilitzar-la per transformar la informació en coneixement.