Treballar el gènere de tradició oral en primària

Explicar en què consisteix el gènere de tradició oral és molt fàcil però, a la vegada, queda poc acotat, ja que dintre d’aquest s’engloben molts altres gèneres. Per tant, podem dir que la literatura oral té un clar caràcter popular i és el reflex de la identitat d’un poble per la qual es transmet cultura i tradicions pròpies d’un contorn social determinat. Ara bé, aquesta característica que dificulta o complica la seua delimitació, ens obre les portes per poder treballar diferents aspectes, ja que com he dit, abasta molts gèneres i, per tant, un munt de subgèneres: narrativa oral amb rondalles (L’albarder de Cocentaina o La mestra i el manyà), contes populars (En Pere sense por o La filla del sol i de la lluna) i faules (El lleó i el ratolí), la lírica tradicional com les Nadales o el teatre popular representat amb els pastorets, per exemple. Totes aquestes categories (teatre, narrativa o lírica) han estat descrites pels meus i les meues companyes i, per això, no els vaig a tornar a explicar.

Tal com acabe d’explicar, aquest ventall de possibilitats amplia i enriqueix el nostre treball, a més de les aptituds i competències literàries a desenvolupar amb els nostres i les nostres alumnes. Aquests, al mateix temps poden mantenir un paper actiu contant les històries o llegint-les (competència lectora) o interpretant les històries que escolten. També poden reflexionar sobre el contingut i la forma de les rondalles i els trets característics d’aquests, mantenint en tot moment un esperit crític i obert. Es pot treballar tant la intertextualitat  (com es va dir a classe amb allò de la cua de les raboses, el seu significat i la relació amb altres obres) com comprendre altres cultures, expressions antigues o costums en desús, entre altres. Han de gaudir i fomentar les tradicions orals i populars, sabent diferenciar els diferents subgèneres: que les recorden, les transmeten i així no caiguen en l’oblit. Preservar aquests costums tan propis de la nostra terra, és un dels objectius primordials que hem de treballar en aquest gènere, per no dir el més important, des del meu punt de vista.

Fins aquí hem vist com és i quines característiques té aquest gènere, ara explicaré com dur a terme la seua pràctica.

Parlar de tradició oral valenciana és parlar de rondalles i una de les activitats que m’agradaria fer com a mestre és aquesta. Treballaria amb tots els cicles (inclús infantil, encara que no estiga dins de les meues competències). Tal com diu Coll (2014), escoltar narracions dels seus majors és una activitat que als menuts i menudes els agrada molt, així que implicaria als avis i les àvies per tal que participaren en aquesta tasca. Dintre de les possibilitats del centre, seria molt interessant també que els alumnes una mica més majors puguen sentir i viure més aquestes històries, així que seria molt amé que visitaren els llocs on s’ubiquen les rondalles que més els identifiquen i llegir-les en aquells paratges. Una altra activitat podria ser que les representaren: no vull que siguen aquestes unes activitats tancades; tots els cicles, dintre de les seues facultats, poden fer cadascuna d’aquestes dinàmiques proposades.

Una altra activitat amb la qual podríem treballar, aprofundint un altre subgènere de tradició oral, podria ser reescriure un conte popular adaptant-lo als nous temps al tercer cicle, fer un mural amb refranys recollits pels alumnes i per les alumnes del segon cicle, i un recital amb un cançoner popular per part dels més i de les més petites.

Ja per concloure aquest text, m’agradaria recalcar el valor que, com a futurs i futures mestres que volem ser, hem de donar-li als recursos i les possibilitats que tindrem a l’abast. Implicar a la comunitat educativa, a l’entorn, tenint molt en conter la cultura, en aquest cas popular, viva de l’entorn on anem a treballar. Les rondalles han de tenir un sentit, un valor, per als nostres i les nostres alumnes, per tant, relacionades allà on estem, que conten històries d’indrets coneguts. I, encara que no siga una activitat de tradició oral, però si amb un marcat caràcter popular, m’agradaria acabar parlant dels titelles –ja que no hem parlat d’aquest gènere– que tanta estima i bons records guarde d’ells per mitjà del Tirisiti, i que és una activitat que recomane a aquells i aquelles que treballen prop d’Alcoi.