Gimcana poètica

Entre algunes de les activitats que he realitzat durant aquesta setmana d’activitats complementàries –que no han sigut moltes, tot s’ha de dir–, vaig a desenvolupar una mica la gimcana poètica. Podria haver explicat alguna altra, però crec que aquesta s’adequa, en major mesura, a l’educació literària, que és allò que estem tractant en aquest blog.

Encara que és molt important que es tracte d’una tasca que ens agrade i gaudim practicant-la, aquesta reflexió no va a quedar-se tan sols amb això: com a mestres hem d’analitzar el seu contingut, el seu valor –en aquest cas literari–, ja que aquesta funció, la d’educar, a més de ser divertida, ha de ser la nostra funció primordial. Seguint aquest raonament, vaig a intentar, sense que se m’obliden molts aspectes observats, discórrer envers aquest pensament.

Cal destacar d’ella les instruccions, ja que no s’han limitat a explicar les regles del joc, sinó que s’han introduït, seguint un ordre lògic –que no hauria seguit un altre tipus d’activitat, com podria haver estat un parxís literari, per exemple–, les característiques pròpies del gènere, en aquest cas, poètic. Aprendre, sense adonar-se’n, és una de les virtuts que poden tenir els exercicis, els jocs i, en aquesta ocasió, s’ha complit perfectament.

Un altre dels trets que destacaria d’aquesta gimcana ha estat el treball en grup: no pel simple fet de socialitzar –que és molt important, ets clar–, sinó per la possibilitat que ens dóna poder compartir experiències i coneixements, no sols els nostres, sinó també els dels nostres i de les nostres alumnes. Per aquest motiu, relacionat a açò que acabe de dir, m’ha agradat especialment el fet de treballar un subgènere (o un gènere, segons com es mire) com són els refranys, amb un marcat caràcter popular. Defense molt aquest tipus de literatura oral, per això pense que ha estat un gran encert introduir-lo.

Aquesta dinàmica, evidentment adaptada a l’edat del nostre alumnat, ens obri moltes oportunitats de treballar qualsevol gènere: hem aprofundit aspectes de la poesia, però ben bé podríem haver elaborat una gimcana teatral o narrativa, entre moltes altres. Començar per aspectes tan bàsics com una simple rima, per acabar creant i component les nostres pròpies frases, i el fet de compartir-les amb la resta dels companys, ha donat, més si cap, valor a aquesta tasca.

Entre moltes altres característiques (que són moltes), i per no allargar massa aquesta breu meditació sobra la gimcana poètica, ressaltaria la varietat d’activitats i materials que en ella hem realitzat, i que podem fer ús en altres activitats amb aquest caràcter literari. Així mateix, podria nomenar alguns dels quals hem fet ús avui, com per exemple els murals amb pintures, les frases o paraules penjades amb cordes o els cal·ligrames.

Hem d’esforçar-nos i emprar el nostre enginy, no sols quedar-se en l’aula i seguir uns llibres que, encara que ens faciliten la nostra labor, ens limiten i limiten els horitzons dels nostres i de les nostres menudes. I acabe, enllaçant amb aquesta última reflexió, citant les paraules d’en Miquel Martí i Pol amb les quals hem donat per acabada aquesta gimcana: Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.