«El text literari s'insereix en el conjunt dels
textos: una escriptura és rèplica (funció o negació) d'un altre (d'altres) text
(s). Per la seua manera d'escriure llegint el corpus literari anterior o
sincrònic, l'autor viu a la història i la societat s'escriu en el text».
(J. Kristeva, 1969: 235)
La intertextualitat és
aquella propietat textual per la qual un text fa referència o es relaciona
directament amb un altre: "Un text no és un element autònom, sinó que
està constituït per elements d'altres textos que estan més o menys demarcats"
(Bakhtin, 1981) . En Luzón (1997) es distingeix entre intertextualitat
manifesta, aquella en què obertament i explícita els textos es construeixen amb
elements o fragments d'altres textos específics; i intertextualitat
constitutiva, aquella en què aquesta intertextualitat és inintencionada.
D’aquesta manera, moltes
vegades podem trobar una referència a un text dins d’un altre, i és molt
important que augmentem el bagatge cultural dels i les alumnes perquè siguen
capaços d'identificar aquests elements en els textos que llegeixen al llarg de
tota la seua vida.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada