Referències

En aquest apartat del nostre blog hem plasmat una relació de recursos acadèmics que hem anat emprant al llarg de les nostres entrades, per tindre un recull de documents útils i pràctics, a més de justificar les cites que hem anat introduint en aquestes. Per tal de ser més útils i facilitar el seu ús, hem inclòs unes breus descripcions per agilitzar aquesta futura tasca.
Hem considerat molt interessant també, una sèrie d’enllaços que es poden consultar en la barra lateral d’aquest blog. Per tal de fer-los més pràctics, els hem classificat per la seua funcionalitat: Llista d’enllaços (recursos educatius útils més generals i pàgines o portals oficials com el de la RAE o el de l’Institut de Cervantes), Revistes LIJ, Editorials (que hem emprat o ens semblen interessants), Plans lectors (ídem que amb les editorials) i Llibreries especialitzades (que hem visitat per tal de fer la nostra recerca d’un llibre i que ens semblen molt adequades).
Per seleccionar aquests enllaços ens hem basat en unes característiques primordials molt simples com són la seua utilitat i contingut, la calidesa literària i l’especialització envers la literatura infantil i juvenil, donant preferència a les que utilitzen el  valencià com a llengua principal, encara que hi ha d’algunes que empren el castellà (però sí que reuneixen totes les altres característiques i no hem volgut descartar-les).

 
Baquero, M. (1998). Qué es la novela. Qué es el cuento. Murcia: Universidad de Murcia.
Obra que estudia d’una manera molt exhaustiva aquests dos subgèneres narratius: la novel·la i el conte, posant com a exemples grans obres i grans escriptors (cànons) de la literatura.

Bernárdez, E. (1982). Introducción a la lingüística del texto. Madrid: Espasa-Calpe.
Obra que ens mostra l’evolució i les noves perspectives del llenguatge que donen cabuda a una profunda anàlisi i explicació dels textos a partir dels seus estudis.

Cassany, D., Luna, M. i Sanz, G. (1993). Ensenyar Llengua. Barcelona: Graó.
Ensenyar llengua és un manual molt senzill per a mestres (i no tan mestres) que ens explica els conceptes imprescindibles de la lingüística i com aplicar-la a l’aula amb alguns recursos didàctics.

Cerrillo, P. (2007).  Literatura Infantil y Juvenil y Educación Literaria: Hacia Una Nueva Enseñanza De La Literatura. Barcelona: Octaedro.
Llibre que aprofundeix sobre la necessitat d’obtenir una adequada competència literària per tal de fomentar una educació literària afí als nostres interessos com a bons i bones mestres en l’àmbit lector.

Coll, M. (2014). La literatura popular com a font de recursos educatius: una aproximació. En A. Bataller i M. Coll, Literatura oral i educació: simbiosis i complicitats (p. 31-42). Alacant: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.
Article que fusiona i vol donar sentit a dos conceptes estretament units: la cultura popular com un fenomen educatiu respecte a uns sentiments i pensaments d’un poble, i l’educació com un fenomen cultural.

Colomer, T. (1997). Cómo enseñan a leer los libros infantiles. En F.J. Cantero et al. (ed), Didáctica de la lengua y la literatura en una sociedad plurilingüe del siglo XXI, p. 203-208. Barcelona: Universitat de Barcelona.  
Capítol on veiem la relació que tenim des de xicotets amb la literatura i com evoluciona a mesura que nosaltres ens anem desenvolupant i anem creixent.

Colomer, T. (2001). La enseñanza de la literatura como construcción del sentido. Barcelona, Horsori.  
Obra que ens ensenya la importància que té la literatura en les nostres vides i com aquesta, sobretot amb els nostres i les nostres alumnes, els serveix per a representar a partir de l’experiència aquest món cultural.

Colomer, T. (2005). Ver para leer: historias a través de dos códigos. En T. Colomer et al. (ed), Siete llaves para valorar las historias infantiles  (cap. 1). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.  
Capítol on podem comprendre el significat d'àlbum il·lustrat i la importància de les seues imatges i les seues paraules per tal de comprendre la totalitat de la història.

Aquest  enllaç és el que fa referència a la definició que es fa del “llibre” segons la RAE.

Duran, T. (2010). L’àlbum dins de la narrativa. Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 52, p. 10-22.
Aquest article contribueix a definir i marcar la diferència entre llibre il·lustrat i un àlbum, remarcant la importància de les imatges a fi d'aconseguir transmetre el missatge.

Kristeva, J. (1969). Semiotike: Recherches pour une sémanalyse. Éditions du Seuil.
Llibre que ens fa qüestionar i reflexiona sobre el signe i el significat enfocat amb un estudi dels sistemes lingüístics a partir de pensaments tan dispars com el de Freud o el de Marx.

Lledó, E. (1994). La voz de la lectura. CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, 63, p. 7-16.
Article que ens permet reflexionar i comprendre la relació que tenim amb el món literari, la manera amb què aquest naix del nostre interior més profund segons les nostres capacitats humanes i que és intrínsec a la nostra natura.

López, A. (2013). De mitos, leyendas y cuentos: Necesidad didáctica del género narrativo. Contextos Educativos. Revista de Educación (1575-023X), 0 (4), p. 241.
Assaig que ens invita a canviar el model d’aprenentatge literari a favor del foment de la creativitat i la fantasia dintre a les nostres escoles emprant elements literaris tan comuns com són els contes, les llegendes i els mites.

Mendoza, A. i Pascual, S. (1988). La competencia literaria: Una observación en el ámbito escolar. Tavira. Revista de ciencias de la educación, 5, p. 25-54.
Reflexió sobre el paper que tenen els textos literaris a l’escola i com hem d’abordar-los perquè els menuts i les menudes es motiven i adquirisquen les competències necessàries.

Mendoza, A. (2001). El intertexto lector: El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
Llibre que fa una extensa anàlisi sobre el coneixement que han de tenir els futurs bons lectors respecte a la intertextualitat, la qual els conduirà cap a un coneixement més ampli i significatiu de la literatura.

Mínguez, X. (2011). La definición de la Literatura Infantil desde el paradigma de la Didáctica de la Lengua y la Literatura. Anuario de Investigación de Literatura Infantil y Juvenil (AILIJ), p. 10.
Assaig que planteja una ampla recerca solucions a les necessitats al voltant del significat de la literatura infantil i les seues aplicacions didàctiques més rellevants en aquesta àrea educativa.

Rodari, G. (1987). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Aliorna.
Recull d’activitats que fomenten el foment de la creativitat i la creació literària on l’autor reflexiona sobre la importància d’aquesta tasca i el paper d’incitador i incitadores que hem de prendre.

Salvador, V. (1994). Els límits del discurs literari. Article d’ articles. Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 1, p. 15-26.
Article que ens compara, a partir de les estructures lingüístiques, els trets més importants del discurs literari amb altres tipus de discursiva lingüística.

Silvia-Díaz, C.M. (2008). Entre el text i la imatge: els àlbums il·lustrats i altres típus. En T. Colomer  (coord), Lectures adolescents (p. 165). Barcelona: Graó.
Capítol on s’explica el concepte d’àlbum il·lustrat basant-se en la relació text-imatge amb la totalitat del missatge, front un llibre, on el missatge és transmés només per les paraules.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista iberoamericana de educación, (59), p. 43-61.
Article que discerneix envers el fet d’aprendre i el relaciona amb la competència lectora, aprofundint una mica més respecte a la construcció d’aquesta última habilitat.

Worton, M., & Still, J. (1991). Intertextuality: Theories and practices. Manchester: Manchester University Press.
A partir del concepte de la intertextualitat, aquesta obra examina la pràctica contemporània d’aquesta forma útil d’analitzar i comprendre l’autèntic significat dels textos literaris.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada