Gimcana poètica

Amb motiu de la setmana d'activitats complementàries de la nostra facultat, la Facultat de Magisteri, cada departament ha proposat una sèrie d'activitats per tal de donar formació en diferents àrees de coneixement d'una manera un poc extracurricular, però que no deixen de resultar molt interessants, ja que totes les activitats van enfocades a permetre un major desenvolupament de la nostra formació. De la varietat d'activitats que s'han proposat, la que més s'apropa a l'àrea de literatura era La gimcana poètica, i per tant, és la que vaig a descriure a continuació.

La gimcana, desenvolupada per la professora Núria Olmos, constava de cinc proves a desenvolupar per cinc equips. Quan s'acabava una prova, es passava a la següent. Cada prova tenia unes instruccions on s'explicava allò que es devia fer i la manera de fer-ho i presentar-lo. Sens dubte, els objectius eren senzills (fer un cal·ligrama, una traca...) però el més enriquidor i significatiu; on recau el valor de l'activitat és la forma en com es viu, com es presenta i com es desenvolupa, tant per part del coordinador, com dels membres de l'equip. Això és; les instruccions no estaven donades com si foren per fer un pastís, si no tenien forma poètica, disposaven d'una forma que s'adequava a allò que se'ns demanava, ens introduïen en l'ambient poètic, creant un clima idoni per tal de desenvolupar amb gaudi l'activitat. A més, en ser una activitat on interactuem amb la resta de membres de l'equip, la socialització adquireix un paper fonamental, escoltem i som escoltats, fem pluja d'idees... la creativitat se'ns dispara, els llaços s'enfortisquen i ens centrem en conjunt en la tasca. D'aquesta manera, ens sentim lliures per tal d'expressar les nostres idees, opinions, el nostre jo poètic i creatiu, enriquir-nos de les aportacions dels companys, debatre sobre les idees aportades. Amb cada aportació, amb cada idea nova, el nostre sentiment de competència, la nostra motivació augmentava moltíssim i arribem a quedar-nos sorpresos d'allò que arribàvem a fer.

Finalment, per tal de concloure aquesta breu reflexió sobre la gimcana poètica i tot allò que ens ha suggerit i aportat per al nostre futur docent, dir que la varietat de materials que podíem emprar, els diferents suports, la forma de fer-ho... tot el procés que va implícit dins de la gimcana... resulta gaire enriquidor, divertit i motivant, i tot el conjunt, és a dir, l'activitat en si, acompleix una de les meues màximes personals: la millor forma d'aprendre és mitjançant els jocs i la pràctica. En aquest cas hem treballat la poesia però, de la mateixa manera es pot fer per a altres gèneres (o subgèneres, segons els considerem), com teatre, narrativa..., ja que és una activitat vàlida per a diferents camps i en tots ells, les activitats que es poden dur a terme són molt nombroses i enriquidores. És sorprenent com, començant pel més bàsic, dues paraules que rimen, una trama senzilleta... (sempre adequant-lo a les capacitats dels alumnes), els alumnes van treballant, caminant conjuntament, compartint idees i opinions, component, i a poc a poc, van creant fins a arribar a fer una xicoteta obra d'art que al principi semblava inimaginable. Sens dubte, és una tasca molt gratificant i estimuladora, i és per això perquè l'existència d'activitats que desenvolupen la capacitat creativa són importantíssimes en el sistema educatiu al qual estem, que s'oblida completament. En els dos anys de carrera que porte, aquesta activitat és una de les que més m'ha agradat.