El gènere poètic,
tal com està definit en la definició de gènere
líric en aquest mateix blog, és el gènere
que més subjectivitat té, ja que està basat en la visió emotiva de l'autor i
reprodueix els seus pensaments més íntims i emotius. Des del meu punt de vista,
fomentar una primerenca relació entre l'alumnat i la poesia -procés que
s'hauria de començar en infantil, juntament amb la lectura de contes- és molt
important per tal de potenciar i afavorir un bon coneixement de l'art literari,
de la llengua i dels beneficis que aquest ofereix. L'alumnat pot identificar-se
amb el o la poeta, empatitzar amb ell o amb ella, amb allò que transmet i anem
a afavorir que aquests puga desenvolupar les seues emocions d'una forma sana,
positiva i natural, millorar les seues habilitats lingüístiques, millorar la
seua atenció, la comprensió lectora, etc.
Per a dur a terme
aquest propòsit, els alumnes han de familiaritzar-se amb les obres poètiques,
llegir-les, escoltar-les, triar-les, valorar-les, gaudir-les... de la mateixa
manera que fan amb els contes. És molt important que l'accés a la poesia es presente en
els seus diferents subgèneres per tal de fer una introducció al món poètic
variada i ampla. Les obres han d'estar adaptades a la capacitat cognitiva de
l'alumnat i han de ser atractives. La literatura
juvenil resulta interessant per açò; per
exemple, es poden presentar poemaris curts (com Bon dia poesia, de Joan
Raspall; La paraula, de Blai Bonet), poemes infantils (com El bany de
les cassoles, d'Eduard manyans; Lluna; On és el vent o La família,
de Núria Albó), endevinalles, refranys, embarbussaments, pareats...
Encara que
algunes persones no siguen partidàries, personalment crec que un fragment d'una
obra que es considere literatura avançada o per adults com per exemple una
sàtira, una letrilla, una oda o un epigrama (per exemple Oda a los calcetines,
de Pablo Neruda; Letrilla lírica o Contra Juan Pérez de Montalbán,
de Francisco de Quevedo) resulta de molta utilitat i interés, ja que no es
pretén que el comprenguen, sinó que basta amb captar l'actitud i magia poètica
que hi ha; que no s'encapsulen només en els poemes de la literatura infantil,
que vegen també altres obres d'una complexitat major, obres més complexes que
romanen fora del seu abast però que els farà ampliar horitzons, els farà
créixer i deixar una tasca pendent per al futur: gaudir-les.
Les activitats
que es van a proposar van a basar-se en tres eixos per treballar la poesia i
van a estar dividides en cadascun dels cicles de primària. Els tres eixos
giraran entorn de l'escolta i el goig de la poesia, el desenvolupament de la
capacitat crítica i en desenvolupar la capacitat creadora que pose als alumnes
com a autors de poemes. Així, una primera activitat per al primer cicle de
primària consistiria en què el mestre portara diversos poemes en diferents
suports (URL en internet, en llibres o de memòria) i després de llegir-los els
alumnes posaren en comú la seua experiència per tal de veure com és interpretat
per cada company. Altra activitat es basaria a completar poemes incomplets, és
a dir, el mestre presentaria un poema als alumnes que està incomplet (en fitxa
per a fer-ho individual verbalment per a fer pluja d'idees) i els alumnes han
de trobar l'última paraula de cada vers perquè rime amb la resta. Per tal de
donar una visió més propera i familiar de la poesia, els alumnes farien una
recopilació de frases fetes, refranys... de la tradició popular, familiars,
internet... i explicarien què signifiquen; aquesta seria l'última activitat del
primer cicle.
Les activitats
més apropiades per al segon cicle són un poc més autònomes, de manera que es
desenvolupa la seua independència poètica. En aquesta línia, els alumnes
llegiran pel seu compte alguns poemes, triaran el seu favorit i l'exposaran a
la classe argumentant la seua elecció. Altra activitat consisteix en què
l'alumne escriga un poema seguint l'estil del seu autor favorit (mètrica, rima,
temàtica...), o desenvolupar el seu estil propi. Es poden incorporar activitats
com acròstics, fer endevinalles perquè la classe endevine de què es tracta, ja que
donen molt de dinamisme a l'activitat i les possibilitats creatives es
desenvolupen molt més amples. (Exemple, en cas de fer una endevinalla, els
versos poden dibuixar allò a què es refereix, etcètera).
Finalment, per al
tercer cicle les activitats són un poc més llargues i difícils, ja que la
capacitat dels alumnes és major i les tasques que poden fer augmenten la seua
complexitat. Tenint en compte que ja són
més responsables, la següent activitat es basa a fer una excursió a una zona
propera, on hi haja naturalesa, i fer jornades literàries. Una persona llegirà
poemes mentre la resta l'escolta i després, tots junts posaran en comú allò que
els ha tramés el poema, emocions, sentiments... El mestre (i els alumnes
possiblement també), pot aprofitar per a donar instruccions per tal de recitar
millor, conceptes teòrics del poema com rima, mesura, context històric, autor,
etc.
La
segona tasca consistirà a fer una excursió a la biblioteca i buscar un llibre
de poesia. No és una tasca intranscendent, sinó que els alumnes han de
fullejar-los, veure la seua temàtica, decidir si li agrada o no, etc. Després,
una vegada amb el llibre, els alumnes hauran de fer un treball: han de llegir
alguns poemes de l'autor, veure la temàtica i després fer una recerca sobre el
tema dels poemes i dir com ho ha plasmat. Per exemple, si tractem el context
sociopolític o la seua vida, hauran de veure com els retracta en els poemes.
D'altra banda, si
les circumstàncies ho permeten, seria molt interessant fer activitats de tipus
cooperatiu, fora de l'aula amb tota l'escola i inclús coordinant-se amb altres
col·legis, on els alumnes de cada classe recitaran els poemes més significatius
per a ells, comptaran amb la presència de diversos autors valencians, membres
de la comunitat que també reciten poemes de quan ells estudiaven, algun
joglar... Es tracta de recordar que la poesia és una activitat tant rica com
lúdica, que inclou a tothom i que forma part de les nostres arrels.
