Pla lector: activitats per a tota la comunitat educativa

En una ciutat és molt fàcil tindre contacte amb una gran varietat d'ofertes culturals, literàries, llibreries, biblioteques, teatres amb una cartellera activa... que amplien el bagatge cultural dels xiquets, no sols reduint-lo al currículum de les assignatures. En un poble, l'oferta cultural és més aviat reduïda i en moltes ocasions, els pocs recursos que es tenen no s'aprofiten tot el que es deuria. Com a conseqüència d'això, moltes vegades, els alumnes tenen manques culturals i l'únic contacte que tenen amb la literatura és el que es dóna en el temari. És per això pel que la següent reflexió gira entorn d'una escola rural on les activitats estan destinades a desenvolupar pràctiques literàries en aquest ambient, aprofitant els diferents recursos que ofereix el context, que no són pocs si s'aprofiten bé. A més, tractem de potenciar la cultura i arrels pròpies i no caure en l'elitisme o en pensar que l'art i la cultura es troba a la ciutat només. Tenint en compte aquest preàmbul, les activitats van a estar enfocades a potenciar l'autonomia, la iniciativa pròpia, la consciència personal; també hi hauran activitats enfocades a donar força i experiència personal a l'alumnat fent ús dels diferents recursos del medi (ja siguen humans com materials), i en general, es va a visibilitzar la literatura com el nou món que és per als xiquets, oferint-los la possibilitat de descobrir-lo.

Dins del centre, la biblioteca és un dels espais que més costa emprar als alumnes i que, en nombroses ocasions, no saben com. La poca participació en la biblioteca fa que moltes vegades aquesta estiga acumulant pols, sense oferir les oportunitats que pot. Per això, les activitats d'aula van a estar enfocades a la dinamització de la biblioteca i al seu ús. A la biblioteca, les activitats es basaran a aprendre a desenvolupar l'elecció pròpia i el criteri personal a l'hora de triar llibres. D'acord amb això, tractarem de què cada alumne done idees i suggeriments per tal de tractar de desenvolupar i fer créixer la biblioteca, fent-la cada vegada més pròpia. També es faran activitats prèvies a la lectura on cada xiquet diga allò que li agradaria llegir (segons el seu estat d'ànim, interessos...), es faran grups segons els interessos dels alumnes i tots junts triaran el llibre que volen llegir.

Per tal de fer de la lectura una tasca més dinàmica i divertida, aquesta es farà de manera cooperativa, per torns, i els alumnes també donaran la seua opinió sobre allò que està passant a la història i intentar predir què va a succeir al capítol següent.

Després de llegir, resulta molt interessant debatre conjuntament sobre allò que hem llegit, donar l'opinió personal, escoltar la de la resta i veure com han rebut els seus companys la història... i també preparar-se i organitzar-se per contar-la a l'altre grup, poden així determinar si la lectura s'adequava a les seues expectatives o no. Per últim, seria interessant que cada alumne faça una breu ressenya en una llibreta pròpia on vaja escrivint l'opinió que van tenint sobre tota l'experiència, elecció del llibre, recerca d'aquest, la història.... formant d'aquesta manera un breu manual sobre les seues experiències lectores.

És clar que aquestes activitats han de ser per cursos o per grups, com que és més fàcil de dur a terme i s'aprofiten millor, per això, la freqüència pot variar de dos a quatre vegades al mes.

Per tal d'ampliar els horitzons i aprofundir en l'experiència literària dels alumnes, creiem interessant que els alumnes facen excursions a altres llocs del context immediat, així com a la capital o ciutats amb una oferta cultural més ampla. La següent activitat està pensada per a dur-la a terme una vegada per trimestre fora de l'escola, al teatre municipal, a l'auditori, a un taulat si es disposa... L'activitat consisteix en la divisió en parts d'una obra d'un gènere literari que hagen estat tractant a classe i aquestes seran representades pels alumnes d'un curs, grup o cicle, com si foren actors professionals davant de tot el que vulga assistir.

Com d'excursió a la capital, podem fer una eixida a un teatre real (com el teatre Escalante, en València), amb l'objectiu de veure la representació d'una obra de teatre per actors professionals i puguen fer una ruta per tal de conéixer com és un teatre, el pati de butaques, la tramoia, la platea... Aquesta activitat, a causa dels diferents requisits burocràtics i altres, està pensada per realitzar-se una vegada a l'any. Seria molt interessant que l'obra que vagen a veure la preparen a classe i plantegen una sèrie de preguntes que els alumnes hauran de fer als actors personalment.

Altre factor determinant en l'educació literària és la participació de la comunitat a l'escola; donar una visió de la literatura com a element arrelat a les altres generacions, que solen tindre molt en compte els alumnes com a referència, proposem la següent activitat que es va a desenvolupar en el centre escolar i va estar oberta a tota la comunitat educativa que participarà activament. Les activitats es dividiran en dos grans grups: un en què els alumnes participen de manera activa, activitats com inventar-se un breu conte, representar una breu obra de teatre, escriure un poema i fer un concurs amb premis segons el cicle...; i altres en què els membres adults de la comunitat educativa seran els protagonistes, els avis podran aportar el seu granet d'arena amb els seus coneixements, històries que gràcies a ells (i a la tradició oral) han arribat als nostres dies; l'actuació d'un contacontes, un joglar... és a dir, goig tant per a adults com per a xiquets. A més, també es farà un mercat de llibres, ja que és una de les millors formes de compartir els llibres que vols que altres persones llegisquen, cohesiona la comunitat, permet adquirir llibres de manera gratuïta, si el donant vol, pot deixar una fitxa de recomanació amb la seua experiència.

Finalment, l'última activitat que vaig a proposar consisteix a escriure una breu història d'una certa temàtica per parelles de dos. Després, eixes històries seran entregades a l'altre curs del cicle (si l'ha fet sisé, seran entregades a quint), que haurà d'il·lustrar-la. Aquesta activitat es pot dur a terme dues vegades per mes, intercalant la funció d'escriptor/i·lustrador.

Pel que fa a l'avaluació, el professor haurà d'analitzar l'interés i els aprenentatges que els alumnes han fet; ha d'avaluar tot el procés així com la implicació que haja tingut i la seua actitud.

Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar coses

Aquest llibre, del mestre italià Gianni Rodari, titulat Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar coses, és un recull de maneres per alimentar la creativitat i induir a relatar històries als més menuts i a les més menudes, una suma de trucs que l’autor comparteix amb tots nosaltres i que ens poden ser molt útils en la nostra futura tasca com a mestres.

A part de l’assortit d’activitats, que són moltes i molt variades –i açò pense que és un punt a destacar del llibre, almenys per a arribar a ser incitadors de la curiositat, d’avivar les ganes de fer, d’imaginar–, ressaltaria sobretot els pensaments i les reflexions  que podem llegir a les seues pàgines sobre cadascuna d’elles.

Si em disposés a fer una anàlisi d’aquesta obra, partint d’allò que anomene trinitat literària –i que hem aprés al llarg d’aquest blog–, es podria dir que ens trobem davant d’un text adequat a la nostra edat (i als nostres coneixements) i que té una calidesa literària, ja que fomenta uns valors molts propicis a tot allò que volem ensenyar. Per altra banda, és ben cert que té una qualitat literària, encara que alguna vegada l’autor peca una mica de filòsof, de poeta. Introdueix de vegades explicacions una mica enrevessades però amb molta bellesa, i a mi açò és una cosa que m’agrada, a pesar que de vegades m’ha fet que perda un poc el fil conductor del text. No es tracta tan sols d’un glossari d’activitats, d’un simple repertori d’experiències per a consultar a manera de guia, qui pretenga donar-li aquest ús pense que està equivocat, ja que seria una mica contradictori del pensament que crec que té en Rodari d’aquest tema, d’aquest llibre.

Voldria ara retornar una mica amb la part o aspecte més destacable del llibre, les tècniques creatives, de producció (o millor dit, reproducció, i no com a repetició, sinó més bé com a reelaboració, com autoanàlisi del que un o una té al dintre seu) d’històries M’agradaria destacar alguna que m’ha resultat interessant (i sols algunes perquè aquest text es faria massa llarg si les digués totes), ja que aquestes es desenvolupen a partir de l’element més simple de la llengua i, a la vegada, més complexa; una simple paraula.

Totes, com acabe de dir, són idees o propostes molt seductores, però més que per l’activitat en si mateixa, m’agradaria nomenar algunes per les introspeccions que en fa Gianni d’elles, com per exemple amb L’error creatiu, on diu, A cada error hi ha possibilitat d’una història (...) Equivocant-se s’aprèn, és un proverbi vell. El nou proverbi podria dir que equivocant-se s’inventa (Rodari, 1987, p. 38).  O al capítol dels Contes “tabú”, que, per un motiu o altre, que no vaig a entrar a discernir en aquesta ressenya, em recorda molt al llibre que vam llegir –i que després vam comentar a classe– de Juli Disla, Castigats, que diu: Els adults, per dir que una cosa no és bona, que no s’ha de tocar, que no s’ha de mirar, diuen que és “caca”. Al voltant de la “caca” hi neix un món de coses suspectes, prohibides, potser culpables. En surten tensions, preocupacions, malsons. L’adult les porta dins, sense saber-ho, com si fossin objectes misteriosos amagats en un recambró prohibit (Rodari, 1987, p. 111).

Una última frase que volia deixar en aquest text, on podríem canviar perfectament allò de disfressar-se per llegir, i les disfresses per llibres –encara que tal com està també m’agrada molt– on Rodari (1987, p. 26) expressa que,

Tots els nens juguen a posar-se les sabates del pare i de la mare. Per ser “ells”. Per ser més alts. Però també, més simplement, per ser uns “altres”. El joc de disfressar-se, deixant de banda la seva importància simbòlica, és sempre molt divertit pels efectes grotescos que en surten. És teatre: ficar-se dins la camisa d’un altre, ficar-se al seu lloc, inventar-se una vida, descobrir nous gestos. Llàstima que, en general, als nens només se’ls permet disfressar-se per Carnaval, posant-se l’americana del pare, el vestit de l’àvia. Caldria que sempre hi hagués, a casa, un bagul de disfresses ben a mà.

Per acabar aquesta breu ressenya, voldria mostra la meua opinió respecte al paper de  l’educació literària i les competències afins a aquesta, a tot allò que hem estat aprenent en aquestes hores, en aquests dies. Pense, igual que Gianni, que és imprescindible animar la creativitat als nostres i les nostres alumnes, donar-los llibertat, fomentar la seua gosadia innata. Tot açò no és una tasca necessària en l’educació: és una part principal de l’educació (o almenys hauria de considerar-se com a tal). Plegue aquesta entrada, amb aquest pensament sobre l’ensenyament de la literatura i del fet literari, i que resumeix perfectament allò que he volgut dir amb aquestes últimes paraules, en boca (o en mans) de Novalis (a Fragments) per mitjà del nostre autor, i que diu “Si també tinguéssim una Fantàstica, tal com tenim una Lògica, s’hauria descobert l’art d’inventar”. (Rodari, 1987, p. 9)

Pla lector: activitats per al tercer cicle

Per entendre el sentit que ha de tenir el nostre pla del foment lector en el tercer cicle de primària, el punt de partida ha de ser el fet de saber com són els alumnes i les alumnes d’aquest cicle, per poder comprendre millor les seues necessitats i les seues inquietuds. Aquests i aquestes són alumnes que ja tenen una certa autonomia lectora, que cal desenvolupar per a poder enfortir així les seues capacitats lectores, per fomentar en ells i elles l’amor per la literatura. Per aquest motiu pense que és imprescindible entrenar, fer lectores més hàbils, més capaces, i per tant, més autònomes.

Una activitat recurrent, que realitzaria cada setmana en aquest sentit –almenys una vegada–, serien els tests de comprensió i agilitat lectora: recorde que a l’escola féiem tots els divendres, on en un breu espai de temps, unes lectures d’uns quaderns i responíem a unes preguntes, però no sols de comprensió lectora, sinó més aviat d’agilitat lectora.

Una altra dinàmica que pense que hauria de ser constant al llarg del curs serien els clubs de lectura o les tertúlies literàries, aquestes són un bon exemple per poder compartir experiències entre tots i totes, veure altres punts de vista, i no sols per als nostres alumnes: ens sorprendria les conclusions que aquests i aquestes poden arribar a extraure de les seues lectures, bé intensives o bé extensives, n’és igual.

I una altra activitat –per tancar aquesta triple aliança lectora– seria normalitzar l’ús de la biblioteca, no sols la de l’escola o la municipal –que és molt interessant dur a terme però que ja ho desenvoluparà un company en aquest blog–, sinó la de l’aula: és indispensable que pille protagonisme aquest espai, aquest recurs que disposem: donar-li vida, que els menuts i les menudes li donen ús cada dia. Es pot fer un seguiment de les lectures, dels préstecs, exposar obres realitzades per la classe, recomanar llibres llegits o llibres que es podrien incorporar...

Aquestes últimes activitats, podrien ser molt oportunes per a realitzar abans, durant i després de la lectura, per això vaig a aprofundir una mica més en aquest aspecte. En primer lloc, podrien fer uns estudis de les portades dels llibres que disposem a classe, escoltar recomanacions dels companys o rebre a escriptores que ens explicaren les seues obres. Durant la lectura es podrien fer tertúlies de fragments, donar uns temps per a llegir (de forma individual o col·lectiva). I per a després de la lectura es podrien representar les obres –o alguna part d’aquestes–, escriure cartes als autors o autores dels llibres (a altres companys de classe o també d’altres col·legis), fer il·lustracions o murals d’allò més interessant de la lectura...

Ara bé, per a fer activitats concretes o senyalades, hem de tenir molt en compte l’entorn on estem i les possibilitats que tenim a l’abast: en alguna ocasió he mencionat el Tirisiti d’Alcoi o bé el Teatre Lluerna de Benimaclet –ambdós espais que fan ús de titelles–, o alguna obra de teatre fora de l’escola. Dins del mateix centre es podria fer eventualment, seguint aquesta línia plantejada, la representació d’alguna obra teatral o alguna rondalla treballada a classe: per abans de Nadal o per a  fi de curs, en commemoració al dia del llibre, Carnestoltes o alguna data destacada que ens quadre dins del calendari escolar i la programació que estem realitzant. També seria molt interessant plantejar la visita anual a la fira del llibre, encara que tal vegada seria una qüestió més de centre i no sols de cicle o d’aula.

Les activitats recurrents dintre de l’aula ja les he explicat: tertúlies, entrenament lector, ús de la biblioteca (amb assemblees setmanals), però podrien ser moltes més: fer un diari o setmanari conjunt amb lectures i creacions destacades en aquells dies, per exemple. Més complicat és preparar aquestes activitats fora de l’aula (i no emprar la biblioteca, clar): fer visites a llocs relacionats amb les històries que estem llegint (rondalles, entre altres), emprar els espais de l’escola en dinàmiques més lúdiques, com ara poden ser les gimcanes –que hem vist i hem pogut gaudir en primera persona– d’una manera més constant, representacions o lectures  itinerants d’obres literàries...

Fins aquí, us deixe un recull de possibles activitats que es podrien realitzar en una classe de tercer de primària per fomentar la lectura però, abans de concloure aquesta entrada, m’agradaria fer una breu apologia a favor d’aquest pla: és imprescindible veure el llibre –n’és igual el format que siga– com un element propi i necessari, un objecte habitual en les nostres tasques i una activitat, la de llegir, normalitzada i acceptada per tots i totes. Gaudir de la lectura no és un acte espontani, requereix una preparació prèvia, adquirir unes competències lectores i per això, és necessari que nosaltres mateixa siga’m un exemple, creguem en allò que volem fomentar, que no manquem en esforços, que no desprestigiem aquest aspecte tan valuós de l’educació dels nostres i de les nostres alumnes: llegir, crear, experimentar, viure, és tan important (o més) que sumar, restar o memoritzar.

Gimcana poètica

A la setmana d'activitats complementàries de la Facultat de Magisteri vam realitzar una gimcana poètica. Aquest tipus d'activitat em va semblar molt curiosa ja que havia participat en activitats semblants però cap d'aquestes havia estat directament relacionada amb la literatura. Com a futura mestra m'interessa conèixer pràctiques per a treballar aspectes educatius mitjançant el joc i pense que aquesta gimcana, a més de fomentar el interès de l'alumnat per la poesia, també permet que s'apropen a un gènere que possiblement no coneixen tant com el narratiu, i afavoreix un aprenentatge significatiu perquè els i les alumnes aprenen manipulant i creant mentre descobreixen com portar a la pràctica els aprenentatges rebuts respecte aquest gènere.

Centrant-me més en el desenvolupament de l'activitat m'agradaria destacar diferents aspectes. En primer lloc, vaig observar que les proves ens mostren les diferents possibilitats que ens ofereix la poesia (des d'escriure un poema fins a integrar un objecte en la realitat per a expressar sentiments o a mode de crítica, passant per la creació d'un cal·ligrama o un cartell reivindicatiu), i em va semblar interessant per a que els més menuts i menudes puguen descobrir el ampli ventall de manifestacions poètiques que existeixen i lo divertides que poden arribar a ser. A més, les instruccions d'aquestes activitats no es limitaven a explicar únicament el que s'havia de fer sinó que integraven aspectes més teòrics (referits a la importància de la poesia i la seua funció), definicions (com la de cal·ligrama), i reculls d'alguns autors, pel que fomentaven l'aprenentatge, cohesionant i donant sentit a l'activitat en sentit global. També comentar que l'activitat que vam realitzar al voltant d'escriure un cartell amb una frase reivindicativa sobre la formació de magisteri em va semblar molt interessant perquè es relaciona directament amb els nostres interessos personals com a estudiants, i pense que fer el mateix amb els i les xiquetes pot ser molt útil per a fomentar la motivació i que senten una relació més propera amb aquest gènere. Apuntar també que és una activitat molt versàtil ja que podem utilitzar-la tant per a treballar altres gèneres, com per a aplicar-la a qualsevol altra matèria escolar. 

Em va cridar l'atenció que el premi de la gimcana fora un poema. Després de realitzar una divertida activitat entre companys i companyes, i de comprovar de primera mà la dificultat de la composició lírica, que la recompensa siga gaudir d'una lectura compartida d'una poesia reflexa el valor de la literatura, que com a futurs i futures docents, devem transmetre a l'alumnat. Junt a aquest valor, també es promou la companyonia i la cooperació al tractar-se d'un treball en equip, fet que suma interès a aquesta pràctica.

Gimcana poètica

Amb motiu de la setmana d'activitats complementàries de la nostra facultat, la Facultat de Magisteri, cada departament ha proposat una sèrie d'activitats per tal de donar formació en diferents àrees de coneixement d'una manera un poc extracurricular, però que no deixen de resultar molt interessants, ja que totes les activitats van enfocades a permetre un major desenvolupament de la nostra formació. De la varietat d'activitats que s'han proposat, la que més s'apropa a l'àrea de literatura era La gimcana poètica, i per tant, és la que vaig a descriure a continuació.

La gimcana, desenvolupada per la professora Núria Olmos, constava de cinc proves a desenvolupar per cinc equips. Quan s'acabava una prova, es passava a la següent. Cada prova tenia unes instruccions on s'explicava allò que es devia fer i la manera de fer-ho i presentar-lo. Sens dubte, els objectius eren senzills (fer un cal·ligrama, una traca...) però el més enriquidor i significatiu; on recau el valor de l'activitat és la forma en com es viu, com es presenta i com es desenvolupa, tant per part del coordinador, com dels membres de l'equip. Això és; les instruccions no estaven donades com si foren per fer un pastís, si no tenien forma poètica, disposaven d'una forma que s'adequava a allò que se'ns demanava, ens introduïen en l'ambient poètic, creant un clima idoni per tal de desenvolupar amb gaudi l'activitat. A més, en ser una activitat on interactuem amb la resta de membres de l'equip, la socialització adquireix un paper fonamental, escoltem i som escoltats, fem pluja d'idees... la creativitat se'ns dispara, els llaços s'enfortisquen i ens centrem en conjunt en la tasca. D'aquesta manera, ens sentim lliures per tal d'expressar les nostres idees, opinions, el nostre jo poètic i creatiu, enriquir-nos de les aportacions dels companys, debatre sobre les idees aportades. Amb cada aportació, amb cada idea nova, el nostre sentiment de competència, la nostra motivació augmentava moltíssim i arribem a quedar-nos sorpresos d'allò que arribàvem a fer.

Finalment, per tal de concloure aquesta breu reflexió sobre la gimcana poètica i tot allò que ens ha suggerit i aportat per al nostre futur docent, dir que la varietat de materials que podíem emprar, els diferents suports, la forma de fer-ho... tot el procés que va implícit dins de la gimcana... resulta gaire enriquidor, divertit i motivant, i tot el conjunt, és a dir, l'activitat en si, acompleix una de les meues màximes personals: la millor forma d'aprendre és mitjançant els jocs i la pràctica. En aquest cas hem treballat la poesia però, de la mateixa manera es pot fer per a altres gèneres (o subgèneres, segons els considerem), com teatre, narrativa..., ja que és una activitat vàlida per a diferents camps i en tots ells, les activitats que es poden dur a terme són molt nombroses i enriquidores. És sorprenent com, començant pel més bàsic, dues paraules que rimen, una trama senzilleta... (sempre adequant-lo a les capacitats dels alumnes), els alumnes van treballant, caminant conjuntament, compartint idees i opinions, component, i a poc a poc, van creant fins a arribar a fer una xicoteta obra d'art que al principi semblava inimaginable. Sens dubte, és una tasca molt gratificant i estimuladora, i és per això perquè l'existència d'activitats que desenvolupen la capacitat creativa són importantíssimes en el sistema educatiu al qual estem, que s'oblida completament. En els dos anys de carrera que porte, aquesta activitat és una de les que més m'ha agradat.