Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries

Al llarg del present curs hem realitzat diverses tertúlies literàries sobre llibres adients per a xiquets i xiquetes de l'edat de l'educació primària. No obstant això, en aquesta ocasió parlaré de l'obra de Gianni Rodari Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries (1973).

Considerada hui en dia com un clàssic de la literatura i la formació literària, l'obra suposa, en el seu conjunt, una oda a la creativitat i a la imaginació de la ment a l'hora de crear històries: «la imaginació no és una facultat qualsevol separada de la ment: és la ment mateixa, en el seu conjunt, que aplicada a una activitat o a una altra, se serveix sempre dels mateixos procediments. I la ment naix en la lluita, no en la quietud». Defensa la necessitat d'exercitar la ment, de realitzar una tasca contínua de reflexió i creació literària que ens duguen a la millora de les nostres competències.

Comença la seua reflexió a partir de la metàfora de la pedra que, llançada a un estany, genera una gran quantitat d'onades en la superfície, de la mateixa manera que «una paraula dita impensadament, llançada en la ment de qui ens escolta, produeix onades de superfície i de profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena [...] en un moviment que afecta a l'experiència i a la memòria, a la fantasia i l'inconscient, i que es complica pel fet que la mateixa ment no assisteix impassible a la representació. Per contra intervé contínuament, per acceptar o rebutjar, aparellar o censurar, construir o destruir». Basant-se en aquesta reflexió, Rodari planteja un gran nombre d'estratègies per a la creació d'històries i l'exercici de la creativitat de la ment, com són el binomi fantàstic, la tècnica de fer-nos preguntes per a contar històries (què passaria si...?) o l'error creatiu, entre altres.

Com a futura docent, aquesta obra m'ha aportat un gran nombre d'estratègies per al foment de la competència literària del meu alumnat. Gràcies també a l'experiència que ha compartit amb mi mitjançant la gran quantitat d'exemples que utilitza, puc dir que l'obra m'ha resultat vertaderament útil. Tal vegada hi havia alguns passatges un poc densos o difícils de llegir, per la gran quantitat de referències que incloïa, les quals, no obstant això, poden enriquir molt la lectura si es consulten amb temps.

A partir de la lectura de l'obra, he pogut reflexionar sobre la necessitat que els mestres ens plantegem la nostra tasca com una recerca constant de noves formes de fer l'educació més entretinguda i útil i, per tant, més significativa. Hem d'allunyar-se de la concepció típica de les fitxes de lectura, de la concepció de la lectura com una obligació; i aprendre (i ensenyar) a veure-la com un art, com una invitació a l'expressió dels sentiments i les emocions, com una forma de creació a l'abast de qualsevol.