Hui parlaré sobre la Gimcana Poètica
que vam realitzar durant la
III Setmana d'Activitats Complementàries que organitza la Facultat de Magisteri. Va
ser una activitat proposada per la mestra Núria Olmos i que va girar al voltant
de la realització de diverses activitats de creació poètica en grup.
El més destacable de la realització d'aquesta
activitat ha sigut el fet d'aprendre jugant. Crec que ha sigut una activitat
que fàcilment podria realitzar-se en classe amb alumnes de l'etapa d'educació
primària, ja que els continguts treballats se centren a desenvolupar una
consciència literària mitjançant el joc i la creativitat, objectiu que es pot
(i es deu) assolir al llarg de tota la vida. De la mateixa manera que hem
treballat la poesia, podríem haver treballat al voltant de qualsevol gènere
literari, realitzant similars o diferents tipus de proves, i totes elles
haurien contribuït a la millora de la competència literària.
També pense que el fet que els grups pogueren ser
heterogenis i que es potenciara l'aprenentatge en comú encara enriqueix més
l'activitat, com va passar en el nostre cas, on algunes tenien major
competència en valencià, altres més facilitat per a rimar, més capacitat
interpretativa, més creativitat, etc. Açò feia que el treball en grup fóra
indispensable i molt beneficiós, i pense que és una pràctica necessària en les
aules, amb xiquets i xiquetes de totes les edats i procedències.
L'activitat m'ha fet reflexionar i preguntar-me sobre
el tipus de tasques que es realitzen a les aules. Quan jo era alumna al centre
de primària, recorde classes teòriques que, amb l'edat que teníem, no
aprofitaven a ningú. Memoritzàvem molt i pensàvem poc, no féiem l'indispensable
aprenentatge significatiu del qual tant es parla i tan poc es veu. Tal
volta és més còmode treballar amb llibres de text, o impartir de forma
sistemàtica allò que fixa el currículum, però cal preguntar-se en aquest punt
quin és el vertader sentit de l'escola i quina és la nostra tasca com a futurs
docents. Si el que volem és que xiquets i xiquetes es desenvolupen potenciant
al màxim les seues capacitats, crec que el sistema hauria d'evolucionar cap a
una ensenyança més real, més pràctica i més propera als interessos de
l'alumnat.
No obstant això, açò en cap cas ha d'implicar un
abandonament de les línies pautades pel Sistema Educatiu. Els continguts
impartits poden ser els mateixos, però l'accés a aquests continguts és
el que hem d'adaptar per tal de garantir un aprenentatge significatiu, amb
activitats com la Gimcana
poètica que hem tingut el gust de realitzar.
I m'agradaria acabar aquesta reflexió amb el redolí
que vam crear en relació amb la tasca docent, el qual espere que guie la meua
futura pràctica com a mestra, i que deia així:
Una bona mestra no fa memoritzar,
sinó que ensenya a reflexionar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada