Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors

Una de les coses que més em van agradar quan va començar l'assignatura 'formació literària per a mestres' va ser la màxima: "la literatura s'ha de viure, s'ha de gaudir; gaudir a cada moment"; la literatura és empatitzar amb la història, sentir allò que ens transmet, viure-la com si fórem nosaltres els que hi estem en ella, fer-la nostra. Això ha sigut l'eix de tot el curs, i amb la meua experiència personal puc assegurar que la literatura té una força imparable; l'únic que es necessita perquè siga un hàbit més estés és trobar a una persona que gaudisca d'ella. Això, acadèmicament es tradueix en què el mestre no ha d'imposar lectures o triar-les; ha de saber viure-la. Amb això, els alumnes, per la increïble força d'aquesta, se sentiran atrets de manera voluntària sent una decisió pròpia i personal. Malauradament, això està molt lluny del model d'educació de la literatura que hem tingut al llarg del nostre recorregut acadèmic per l'ESO, on créiem que la literatura era estudiar els continguts acadèmics d'un llibre de text.

Tot açò ens pot portar a la pregunta: per què ens obliguen si és negatiu? Molts pares volen que els seus fills i filles llegisquen per tal de ser més intel·ligents, no ser ignorants, conéixer, desenvolupar-se, tindre un futur millor...; podem veure que no hi ha mala intenció, és ben sabut que llegir té una gran varietat de beneficis per a l'individu però, s'obliden d'una cosa molt important, la literatura no són com les matemàtiques, que les hem de conéixer per poder funcionar en la societat en la qual vivim i no solen agradar; la literatura és inherent a l'ésser humà i és molt atractiva; és una tasca molt personal que contribueix al nostre desenvolupament i això implica que ha de ser el mateix lector qui trie quan satisfer aquesta necessitat.

És precisament aquest desig de voler inculcar hàbits lectors el que ens explica Joan Carles Girbés en el seu llibre Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors, trobant la següent frase només obrir-lo: ...malauradament, no hi ha cap garantia que, malgrat l'educació i esforç que dediquem, el resultat siga com esperem [...] no hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura. És a dir, hem de respectar el procés que té l'individu amb la literatura. Però això no implica que no puguem donar facilitats perquè el xiquet, per decisió pròpia, trie un llibre i comence a llegir. Per tal de dur a terme aquest propòsit, Joan Carles Girbés dóna uns ítems en el seu llibre, un per capítol  i l'explica.Un dels més importants per a mi és que el xiquet tinga accés als llibres i que tinga llibres apropiats per a ell... Cal remarcar allò que Joan Carles posa molta èmfasi i que coincideix amb les primeres línies d'aquesta entrada: "el més important és respectar la decisió del xiquet o xiqueta; no els forcem a triar. Si pretenem que substitueixen una afició que els agrada per una altra que requereix esforç... tenim totes les de perdre.[...] el nostre deure és crear el clima familiar adequat perquè aquestes aspiracions es puguen produir".

A pesar d'estar parlant de llegir sense especificar en gèneres literaris i teòricament devia ser a tots per igual, la poesia sol ser un dels més oblidats que hi ha, sent una de les lectures que més goig pot oferir. És clar que, el tractament de la poesia és diferent de la narrativa per exemple, el format, la musicalitat... i, de vegades, pot semblar que la poesia "no va" amb nosaltres mentre que, com diu Anna Ballester, des de ben menuts, les xiquetes i els xiquets gaudeixen amb la musicalitat, el ritme i el joc de les paraules. Per què, després, no lligen poesia?

Hem de tindre en compte que estem tractant funció poètica de la llengua, on no ens centrem a soles en el contingut, sinó en la forma, hem de saber com entonar, fer pauses, anar amb calma... i això requereix habilitats cognitives majors. No obstant això, l'únic que hem de fer és mostrar als xiquets com gaudir de la poesia, d'un poema, com llegir-lo... per tal d'aconseguir que els xiquets senten inclinació natural per aquesta; només hem de presentar la poesia com la tasca lúdica que és i donar les ferramentes necessàries perquè puguen gaudir-la. Anna Ballester, en Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, dóna idees a pares, mares i professorat; i planteja activitats per tal de fomentar la poesia en els xiquets i xiquetes recordant la importància de crear un ambient positiu, que els pares o professors tinguen present que van a actuar com a models de referència i que els xiquets han de redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics.

Finalment, per concloure aquesta entrada m'agradaria donar la meua opinió com a futur mestre: Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia és un llibre que recomane a tots els mestres per la gran varietat d'idees i activitats tan dinàmiques i divertides que van a captivar als alumnes molt ràpidament i això va fer que treballen amb interés i molt motivats, cosa fonamental si volem dur a terme una bona educació literària. Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors és un llibre que recomane moltíssim a tots els pares i mares, ja que sovint, s'acostuma a infravalorar els desitjos o les decisions dels xiquets i tendim a obligar-los, mentre que no ens adonem que ells tenen les seues idees, la seua concepció i llibertat d'elecció. Som nosaltres els que egocèntricament i presos pel pànic del pas del temps i de la competitivitat, oblidem la seua percepció de la realitat i li obliguem a llegir. Potser seria molt més beneficiós que ells descobriren el camí cap a la prestatgeria i sentiren curiositat per eixes figures rectangulars amb nombroses pàgines en blanc, tacades amb tinta de diversos colors, que codifica el primer missatge que aguaita esperant-los.