El sentit global de
l'elaboració d'un pla lector és efectuar una acció a llarg termini, amb
objectius programats, graduació coherent i progressiva de continguts,
procediments, activitats i actituds. Per a aconseguir-ho cal treballar amb
coordinació entre companys i docents, així com, propiciant la participació de
les famílies. La metodologia a seguir es basa a establir uns criteris
d'actuació comuns a tot el centre que reforçarien la creació de la lectura com
hàbit.
El context en què es
desenvolupa aquest pla lector és el d'una escola menuda, molt familiar i
acollidora, ja que està ubicada a un poble. Per tant, se situa a un
barri tranquil, i té una capacitat reduïda per a acollir alumnat.
Centrant-nos ja en el segon
cicle d'Educació Primària, cal tenir en compte que durant el cicle anterior ja
es van iniciar amb la lectura, per tant durant aquesta etapa caldria reforçar i
ampliar els coneixements apresos. És necessari, per tant, atendre a la lectura
en veu alta per tal d'afavorir l'atenció, la imaginació, l'entonació, el
ritme i la memòria, aconseguint arribar a comprendre allò que s'ha llegit. Que
l'alumnat siga capaç de reconéixer les seqüències temporal i espacial d'un text
escrit, d'extraure la idea principal i secundària i de poder expressar
opinions personals sobre el que han llegit són altres dels objectius sobre els
quals incidir durant aquesta època. Però, si prioritzem objectius, sens dubte els
principals serien aconseguir el gaudi dels xiquets i xiquetes amb la lectura,
imaginant aventures i vivint-les amb els personatges, aficionar l'alumnat a la
lectura creant situacions funcionals que la facen necessària, i iniciar la
necessitat de constitució i formació de la mateixa biblioteca personal.
Per a dur a terme aquests
objectius, caldria realitzar primer activitats prèvies per a fomentar la
motivació i despertar el gust per la lectura. Alguns exemples d'aquest tipus
d'activitats serien l'estudi de les cobertes dels llibres, fer jocs
d’endevinació amb gestos o amb paraules relacionades amb els llibres i els seus
títols, preguntar a l'alumnat per a conéixer quins gèneres o subgèneres els
susciten major interés, organitzar i decorar la biblioteca d'aula, presentar
llibres a la classe i a la resta dels companys del centre, redactar una carta a
escriptor o escriptora per demanar informació sobre la seua obra literària i sobre
alguns aspectes biogràfics importants, confeccionar un mural poètic o projectar
pel·lícules basades en obres literàries.
Durant la lectura seria
convenient llegir en veu altra fragments i comentaris sobre el contingut,
realitzar una lectura col·lectiva d'un llibre, recitar textos poètics,
dramatitzar diferents textos, establir una hora de biblioteca, és a dir, un
temps reservat per a la lectura lliure, etc.
Com a activitats per a
realitzar després de la lectura seria interessant realitzar un llibre fòrum, organitzar
assemblees per a debatre o compartir les opinions generades a partir de la
lectura d'un llibre determinat, rebre la visita d'un escriptor o escriptora,
realitzar jocs relacionats amb la temàtica i el contingut del llibre llegit,
transformar en còmic alguna escena, realitzar un taller d'escriptura a partir
de qualsevol fragment de l'obra llegida, construir murals en equip a partir de
la recerca d'informació sobre l'autor o l'autora d'un llibre, sobre el gènere
utilitzat i sobre la temàtica, dissenyar una nova portada per al llibre,
reescriure la història modificant-la o la invenció d'endevinalles sobre la
trama de l'obra llegida.
A més d'aquestes, es
realitzarien activitats recurrents d'aula per a aconseguir establir l'hàbit
lector en els menuts i menudes, que relacionarien les activitats anomenades per
a dotar-les d'un sentit global. Es podria treballar amb un projecte anomenat
l'arbre dels llibres, on cada vegada que un alumne o una alumna llegira una obra
faria un breu comentari sobre aquesta i penjaria la fulla a l'arbre, d'aquesta
manera quan a algun company o companya veies que una de les recomanacions li
cridava l'atenció podria demanar-li'l al propietari o propietària perquè
li'l deixara. Es realitzarien també activitats setmanals com l'hora del conte,
lectura lliure (que podria amenitzar-se llegint per exemple amb els llums
apagats i amb llanternes), deixar-los llibres per l'aula i que anaren llegint
per grups el que més els abellira (serviria per a desmuntar mites com que cal
acabar de llegir un llibre encara que no t'agrade).
Un objectiu que cal no
oblidar és intentar familiaritzar els xiquets i les xiquetes amb els llibres i
amb la biblioteca del centre i de l'aula. Iniciar-los en el maneig de les
tècniques bibliogràfiques elementals i en l'ús de la biblioteca, creant hàbits
de respecte i de cura envers els llibres i informant-los de les diferents
possibilitats d'accés al llibre i a la lectura que es donen fora de l'àmbit
escolar (biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc.) són aspectes
essencials en la formació integral de l'alumnat. Per a treballar tot açò caldria dinamitzar la biblioteca realitzant jocs divertits com una
gimcana, entre altres activitats.
Perquè la lectura no
arribe a convertir-se en monotonia o en obligació és interessant canviar
d'espai, és a dir, sortir de l'aula per a treballar-la. Trencar amb aquesta
rutina ens ofereix grans possibilitats com fer un museu d'històries decorant
una estança del centre amb els personatges i els objectes apareguts en un
llibre, exposar dibuixos sobre els personatges de les lectures, confeccionar un
escenari i decorar-lo per a dramatitzar un text teatral llegit, realització
d'un recital de poemes, etc. Aquestes són activitats que es podrien realitzar
mensualment, però aprofitant una data significativa com el dia internacional
del llibre infantil (2 d'abril), es podria organitzar una fira solidària
d'intercanvi de llibres gestionada pels mateixos alumnes, on poguera participar
tota la comunitat educativa així com persones de l'entorn com els pares i
mares.
Per a acabar de completar el
pla lector caldria incloure activitats que es realitzaren fora de l'escola. És
important tindre-les present, ja que són clau a l'hora d'establir relacions amb
l'entorn i de fer-lo partícip de l'activitat educativa. Es podrien realitzar
eixides recurrents com anar a veure un espectacle de titelles o una obra de
teatre per tal de potenciar la lectura de textos dramàtics, realitzar una
excursió a la ciutat o al poble reals on esdevé l'acció d'un llibre
llegit, visitar una biblioteca pública, alguna llibreria o una exposició,
realitzar activitats en les quals poguera participar el barri (un taller de
lectura, representació d'una obra teatral, recital de poesia, etc.). Visitar la
fira del llibre o aprofitar Carnestoltes perquè les disfresses estigueren
relacionades amb el món dels personatges apareguts en una obra llegida serien
opcions per a fer anualment.
Dit tot açò, observem que les
possibilitats per a realitzar activitats relacionades amb la lectura són
infinites, sols cal posar-li intenció i entusiasme, i oblidar pràctiques com
les fitxes de lectura que en comptes de despertar la curiositat literària,
fomenten la idea que llegir és avorrit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada