Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar coses

La tertúlia literària va girar en torn al llibre Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari. A aquesta obra l'autor ens dóna unes claus per a inventar històries i per a despertar la imaginació i la creativitat dels més menuts i menudes, que de segur ens seran de gran utilitat a la nostra futura tasca docent.

El llibre s'adequa al lector model, en aquest cas l'alumnat de segon curs de magisteri, tant per la temàtica que tracta, com pel nivell que requereix; sense deixar de banda la qualitat literària. Encara que a algunes persones els puga semblar que la seua lectura es un poc complicada pel vocabulari que empra o per les referències que fa d'altres autors, pense que es ací on naix el coneixement, del repte, d'enfrontar-se a un text que no estem acostumades a llegir, ja que, per exemple, al nomenar autors desconeguts pot despertar el nostre interès per saber més sobre ells.  Aquesta idea del repte, crec que és important que la tinguem present com a futurs i futures docents a l'hora de recomanar lectures a l'alumnat.

Per a valorar el llibre cal tenir en compte que es va editar per primera vegada l'any 1983. Algunes de les idees que mostra l'autor, actualment, poden semblar obvies, però per a l'època en que fou escrit aquestes idees eren realment innovadores, per això el valor de l'obra recau en gran mesura en aquest aspecte. Algunes reflexions, inclús a dia de hui, poden suscitar-nos gran interès, com per exemple la metàfora de les ones que provoca una pedra llançada a un estany per a explicar que una paraula llançada dins d'una ment per casualitat, produeix onades a la superfície i en profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, (...) i que és complicat perquè el mateix cervell no assisteix passivament a la representació, sinó que hi intervé contínuament, per acceptar i rebutjar, enllaçar, construir i destruir. Aquesta idea, que sembla tan simple, ens dóna la base per a començar a crear, a despertar la imaginació.

Rodari ens mostra que per fomentar la creativitat, si volem, no necessitem res més que la paraula. M'ha agradat molt aquesta idea, ja que ens demostra que si a l'escola no es treballa més açò és per falta d'interès, i com a futura docent em quede amb algunes activitats que m'han semblat molt interessant. Una d'elles seria el binomi fantàstic, ja que unint dos paraules poden sorgir històries meravelloses, o l'error creatiu que ens permet aprendre de les errades ortogràfiques fent-les divertides.; també, el joc d'equivocar les històries, ja que pot servir a més com a recurs per a mantenir l'atenció dels xiquets i xiquetes en el conte, i es pot aprofitar per a canviar les històries després.

Finalment, destacar que m'ha resultat realment il·lustrador que el llibre incloga experiències reals amb alumnat, ja que durant la lectura he pogut comprovar tota la imaginació que tenen els menuts i les menudes i que, moltes vegades, no els permetem desenvolupar-la. Un dels relats que exemplifica el que acabe de dir es quan Gianni proposa que incloguen la paraula helicòpter al conte de la Caputxeta Vermella; i em va sorprendre perquè estava segura de que pensarien que la caputxeta agafaria l'helicòpter i arribaria a casa de l'àvia abans que el llop, però en canvi van anar més enllà,  van pensar que aquell helicòpter seria de la policia per a poder capturar al llop. Ha sigut molt inspirador per a mi, ja que mentre el llegia, tenia ganes de posar en pràctica tots aquells jocs amb nens i nenes.