Videoresum: aspectes clau del curs

Acabat ja el curs i apropant-nos al final d'aquest blog que començàrem a finals del mes de març, creem que és necessari fer un resum d'allò que ha significat fer aquest blog, un epíleg dels conceptes i idees clau d'aquestes entrades i d'aquests vídeos que hem anat creant i pujant al llarg d'aquests mesos.

Espere'm que us agrade aquest punt final –o tal vegada un punt i a part, qui sap– que hem volgut que siga una mica especial amb aquest vídeo que podreu observar a continuació. Al mateix temps, espere'm que us hagen servit, encara que tan sols una mica, aquestes paraules que hem plasmat a les nostres entrades i, almenys, us hagen fet reflexionar un poc, que us adoneu i consciencieu del valor de la literatura a les aules de les nostres escoles (i a les nostres vides).

Moltes gràcies a totes i tots. Fins a la pròxima!

Booktrailer: El diari lila de la Carlota

Posa't les ulleres lila.

El diari lila de la Carlota, més que un diari, és una oda al feminisme i una crítica a l'actual societat, aliada a favor de les desigualtats de gènere: ens mostra una altra visió, un punt de vista diferent d'allò que ens envolta, des de la particular forma de veure el món d'aquesta xiqueta de 14 anys, gràcies als consells de la seua àvia Anna.

El booktrailer que us mostrem a continuació vol destacar algunes de les idees que aquesta obra, d'en Gemma Lienas, vol reflectir a les seues pàgines, i les quals han estat el motiu principal per decidir-nos en publicitar aquest llibre.

Es tracta, per tant, d'un llibre més aviat juvenil que no pas infantil. Tal vegada amb més calidesa literària que qualitat literària, però que creem –i estem convençuts i convençudes– que és un text imprescindible per a totes i tots els joves, perquè s'adonen de la realitat que ens envolta i siguen protagonistes d'un canvi tan necessari per a aconseguir d'una vegada la tan esperada igualtat entre xiquets i xiquetes, entre dones i homes.

Pla lector: activitats per al segon cicle

El sentit global de l'elaboració d'un pla lector és efectuar una acció a llarg termini, amb objectius programats, graduació coherent i progressiva de continguts, procediments, activitats i actituds. Per a aconseguir-ho cal treballar amb coordinació entre companys i docents, així com, propiciant la participació de les famílies. La metodologia a seguir es basa a establir uns criteris d'actuació comuns a tot el centre que reforçarien la creació de la lectura com hàbit.  

El context en què es desenvolupa aquest pla lector és el d'una escola menuda, molt familiar i acollidora, ja que està ubicada a un poble. Per tant, se situa a un barri tranquil, i té una capacitat reduïda per a acollir alumnat.

Centrant-nos ja en el segon cicle d'Educació Primària, cal tenir en compte que durant el cicle anterior ja es van iniciar amb la lectura, per tant durant aquesta etapa caldria reforçar i ampliar els coneixements apresos. És necessari, per tant, atendre a la lectura en veu alta  per tal d'afavorir l'atenció, la imaginació, l'entonació, el ritme i la memòria, aconseguint arribar a comprendre allò que s'ha llegit. Que l'alumnat siga capaç de reconéixer les seqüències temporal i espacial d'un text escrit, d'extraure la idea principal i secundària i de poder expressar opinions personals sobre el que han llegit són altres dels objectius sobre els quals incidir durant aquesta època. Però, si prioritzem objectius, sens dubte els principals serien aconseguir el gaudi dels xiquets i xiquetes amb la lectura, imaginant aventures i vivint-les amb els personatges, aficionar l'alumnat a la lectura creant situacions funcionals que la facen necessària, i iniciar la necessitat de constitució i formació de la mateixa biblioteca personal. 

Per a dur a terme aquests objectius, caldria realitzar primer activitats prèvies per a fomentar la motivació i despertar el gust per la lectura. Alguns exemples d'aquest tipus d'activitats serien l'estudi de les cobertes dels llibres, fer jocs d’endevinació amb gestos o amb paraules relacionades amb els llibres i els seus títols, preguntar a l'alumnat per a conéixer quins gèneres o subgèneres els susciten major interés, organitzar i decorar la biblioteca d'aula, presentar llibres a la classe i a la resta dels companys del centre, redactar una carta a escriptor o escriptora per demanar informació sobre la seua obra literària i sobre alguns aspectes biogràfics importants, confeccionar un mural poètic o projectar pel·lícules basades en obres literàries.

Durant la lectura seria convenient llegir en veu altra fragments i comentaris sobre el contingut, realitzar una lectura col·lectiva d'un llibre, recitar textos poètics, dramatitzar diferents textos, establir una hora de biblioteca, és a dir, un temps reservat per a la lectura lliure, etc.

Com a activitats per a realitzar després de la lectura seria interessant realitzar un llibre fòrum, organitzar assemblees per a debatre o compartir les opinions generades a partir de la lectura d'un llibre determinat, rebre la visita d'un escriptor o escriptora, realitzar jocs relacionats amb la temàtica i el contingut del llibre llegit, transformar en còmic alguna escena, realitzar un taller d'escriptura a partir de qualsevol fragment de l'obra llegida, construir murals en equip a partir de la recerca d'informació sobre l'autor o l'autora d'un llibre, sobre el gènere utilitzat i sobre la temàtica, dissenyar una nova portada per al llibre, reescriure la història modificant-la o la invenció d'endevinalles sobre la trama de l'obra llegida.

 A més d'aquestes, es realitzarien activitats recurrents d'aula per a aconseguir establir l'hàbit lector en els menuts i menudes, que relacionarien les activitats anomenades per a dotar-les d'un sentit global. Es podria treballar amb un projecte anomenat l'arbre dels llibres, on cada vegada que un alumne o una alumna llegira una obra faria un breu comentari sobre aquesta i penjaria la fulla a l'arbre, d'aquesta manera quan a algun company o companya veies que una de les recomanacions li cridava l'atenció podria demanar-li'l al propietari o propietària perquè li'l deixara. Es realitzarien també activitats setmanals com l'hora del conte, lectura lliure (que podria amenitzar-se llegint per exemple amb els llums apagats i amb llanternes), deixar-los llibres per l'aula i que anaren llegint per grups el que més els abellira (serviria per a desmuntar mites com que cal acabar de llegir un llibre encara que no t'agrade).

Un objectiu que cal no oblidar és intentar familiaritzar els xiquets i les xiquetes amb els llibres i amb la biblioteca del centre i de l'aula.  Iniciar-los en el maneig de les tècniques bibliogràfiques elementals i en l'ús de la biblioteca, creant hàbits de respecte i de cura envers els llibres i informant-los de les diferents possibilitats d'accés al llibre i a la lectura que es donen fora de l'àmbit escolar (biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc.) són aspectes essencials  en la formació integral de l'alumnat. Per a treballar tot açò caldria dinamitzar la biblioteca realitzant jocs divertits com una gimcana, entre altres activitats.

Perquè la lectura no arribe a convertir-se en monotonia o en obligació és interessant canviar d'espai, és a dir, sortir de l'aula per a treballar-la. Trencar amb aquesta rutina ens ofereix grans possibilitats com fer un museu d'històries decorant una estança del centre amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre, exposar dibuixos sobre els personatges de les lectures, confeccionar un escenari i decorar-lo per a dramatitzar un text teatral llegit, realització d'un recital de poemes, etc. Aquestes són activitats que es podrien realitzar mensualment, però aprofitant una data significativa com el dia internacional del llibre infantil (2 d'abril), es podria organitzar una fira solidària d'intercanvi de llibres gestionada pels mateixos alumnes, on poguera participar tota la comunitat educativa així com persones de l'entorn com els pares i mares.

Per a acabar de completar el pla lector caldria incloure activitats que es realitzaren fora de l'escola. És important tindre-les present, ja que són clau a l'hora d'establir relacions amb l'entorn i de fer-lo partícip de l'activitat educativa. Es podrien realitzar eixides recurrents com anar a veure un espectacle de titelles o una obra de teatre per tal de potenciar la lectura de textos dramàtics, realitzar una excursió a la ciutat o al poble reals on  esdevé l'acció d'un llibre llegit, visitar una biblioteca pública, alguna llibreria o una exposició, realitzar activitats en les quals poguera participar el barri (un taller de lectura, representació d'una obra teatral, recital de poesia, etc.). Visitar la fira del llibre o aprofitar Carnestoltes perquè les disfresses estigueren relacionades amb el món dels personatges apareguts en una obra llegida serien opcions per a fer anualment.

Dit tot açò, observem que les possibilitats per a realitzar activitats relacionades amb la lectura són infinites, sols cal posar-li intenció i entusiasme, i oblidar pràctiques com les fitxes de lectura que en comptes de despertar la curiositat literària, fomenten la idea que llegir és avorrit.

Recerca d'un llibre infantil

En aquesta entrada, voldria compartir com va ser el meu procés de recerca d'una obra literària per a una jove lectora, d'onze anys, en tres llibreries diferents: una generalista (el Corte Inglés), altra especialitzada en LIJ (Abacus) i, per últim, altra llibreria on-line (La Casa del Libro).

Com podreu veure al llarg del vídeo, al final he triat el llibre de James i el préssec gegant, gràcies a la seua qualitat literària, a l'ensenyament que transmet i a què s'adapta perfectament a les característiques concretes de la lectora per a qui estava cercant l'obra.

Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries

Al llarg del present curs hem realitzat diverses tertúlies literàries sobre llibres adients per a xiquets i xiquetes de l'edat de l'educació primària. No obstant això, en aquesta ocasió parlaré de l'obra de Gianni Rodari Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries (1973).

Considerada hui en dia com un clàssic de la literatura i la formació literària, l'obra suposa, en el seu conjunt, una oda a la creativitat i a la imaginació de la ment a l'hora de crear històries: «la imaginació no és una facultat qualsevol separada de la ment: és la ment mateixa, en el seu conjunt, que aplicada a una activitat o a una altra, se serveix sempre dels mateixos procediments. I la ment naix en la lluita, no en la quietud». Defensa la necessitat d'exercitar la ment, de realitzar una tasca contínua de reflexió i creació literària que ens duguen a la millora de les nostres competències.

Comença la seua reflexió a partir de la metàfora de la pedra que, llançada a un estany, genera una gran quantitat d'onades en la superfície, de la mateixa manera que «una paraula dita impensadament, llançada en la ment de qui ens escolta, produeix onades de superfície i de profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena [...] en un moviment que afecta a l'experiència i a la memòria, a la fantasia i l'inconscient, i que es complica pel fet que la mateixa ment no assisteix impassible a la representació. Per contra intervé contínuament, per acceptar o rebutjar, aparellar o censurar, construir o destruir». Basant-se en aquesta reflexió, Rodari planteja un gran nombre d'estratègies per a la creació d'històries i l'exercici de la creativitat de la ment, com són el binomi fantàstic, la tècnica de fer-nos preguntes per a contar històries (què passaria si...?) o l'error creatiu, entre altres.

Com a futura docent, aquesta obra m'ha aportat un gran nombre d'estratègies per al foment de la competència literària del meu alumnat. Gràcies també a l'experiència que ha compartit amb mi mitjançant la gran quantitat d'exemples que utilitza, puc dir que l'obra m'ha resultat vertaderament útil. Tal vegada hi havia alguns passatges un poc densos o difícils de llegir, per la gran quantitat de referències que incloïa, les quals, no obstant això, poden enriquir molt la lectura si es consulten amb temps.

A partir de la lectura de l'obra, he pogut reflexionar sobre la necessitat que els mestres ens plantegem la nostra tasca com una recerca constant de noves formes de fer l'educació més entretinguda i útil i, per tant, més significativa. Hem d'allunyar-se de la concepció típica de les fitxes de lectura, de la concepció de la lectura com una obligació; i aprendre (i ensenyar) a veure-la com un art, com una invitació a l'expressió dels sentiments i les emocions, com una forma de creació a l'abast de qualsevol.

Treballar la narració en primària

La narració és, en la major part dels casos, el primer dels gèneres amb què entren en contacte xiquets i xiquetes de totes les edats. Ja siga mitjançant un llibre que ens llig la nostra mare, o a través del relat d'alguna aventura que ha viscut algun amic, les narracions són presents en les nostres vides des de la més tendra infantesa.

Ja vam definir en aquest mateix blog en què consistia el gènere narratiu, i un dels seus subgèneres, el conte. No obstant això, com a peces fonamentals per a l'Educació Literària Infantil i juvenil, també és necessari mencionar els altres subgèneres més rellevants que podem incloure dins d'aquest gran gènere, com són els mites, les faules, les epopeies, les llegendes i les novel·les (podeu trobar més informació en un blog extern fent clic ací). Qualsevol d'aquests subgèneres és susceptible de ser treballat a les aules de primària, encara que, per la seua longitud i utilitat didàctica, la producció literària se centrarà sobretot en contes i faules, mentre que les lectures podran incloure (en funció del temps disponible) qualsevol dels formats.

La narració és part fonamental del nostre dia a dia i, precisament per això, resulta molt senzilla de treballar a l'aula, sempre i quan es dispose de bones idees i creativitat. Com que aquest gènere literari es fonamenta en el relat de successos, es poden fer activitats molt naturals i espontànies, i amb molta recurrència, sense que això supose una reiteració de les propostes de treball a classe.

Algunes activitats que es poden fer pel que fa a la creació literària en primer cicle de primària podrien girar entorn de la invenció de breus narracions en grup. Es poden elaborar històries a partir d'imatges, o relatant els successos més rellevants que han succeït a la classe al llarg del dia. Pot existir inclús el rol de l'historiador, que va rotant entre els diferents alumnes i es dedica a registrar en breus contes aquests relats, els quals es poden reunir en una novel·la al final del curs. També en aquest cicle, es pot treballar la lectura d'obres narratives mitjançant la dramatització de lectures en veu alta, o la caracterització dels personatges d'algun conte, ja siga disfressant-se, dibuixant-los, fent una adaptació teatral, ... Tot depén del temps que hi dediquem a cada tasca.

En segon cicle de primària, quan les competències de la lectoescriptura ja estan més assolides, es poden fer dinàmiques més complexes. Per exemple, per a fomentar la creació literària, es pot fer una activitat en què cada alumne o alumna ha de dir solament una frase que continue la història a partir d'on l'ha deixada el company anterior. Es pot intentar que la narració global tinga coherència, o que no la tinga; la idea, simplement, és crear i imaginar tots junts. Altres activitats que poden fer-se amb la intenció de desenvolupar el plaer per la lectura poden ser l'organització d'una biblioteca d'aula amb intercanvi de llibres, tertúlies literàries, recomanacions d'obres d'uns companys a uns altres, etc.

En l'últim cicle de primària, per ser edats en què les competències es troben molt més desenvolupades, les activitats poden ser molt més complexes. Per a buscar el foment de la creació literària, existeix un joc de cartes molt interessant que pense que pot ajudar molt a la nostra tasca, Érase una vez: el juego de cartas narrativo. En grups de sis persones, i a partir de cartes de personatges, llocs i accions, els jugadors i jugadores han d'aconseguir narrar una història mentre es van desfent de les seues cartes en inserir-les dins de la narració. Altres idees serien, per exemple, després de la lectura d'un llibre fer un role-play, on cada xiquet o xiqueta assumira el rol d'un dels personatges de la novel·la i haguera de defensar davant de la resta les seues accions al llarg de tota la narració, treballant al mateix temps valors com l'empatia i el respecte.

Com podem veure, n'hi ha moltíssimes opcions per a treballar el gènere narratiu dins de l'etapa de l'educació primària, tot depén del nostre esforç i el temps que vulguem dedicar-hi com a docents.

Recerca d'un llibre infantil

En el següent vídeo explique els criteris en els quals m'he basat per a la selecció d'un llibre infantil. En el meu cas la lectora model era la meua cosina de vuit anys, a la que li agrada molt llegir, especialment llibres de fantasia.

Per a fer la recerca he consultat la llibreria virtual La Mar de Letras, també una llibreria menuda de barri, generalista; i finalment, una llibreria especialitzada en LIJ anomenada LaRossa Llibres en Femení. En aquesta última llibreria és d'on he comprat el llibre El cartero de los sueños, de l'autora Laura Gallego García (2007), basant-me en els criteris d'adequació al lector model, qualitat literària i component educatiu.

Espere que li agrade el llibre, que puga gaudir durant la lectura i que aquest vídeo puga ajudar a les persones que el consulten en les seues recerques literàries. 

Per a veure el vídeo premeu aquí.