dissabte, 11 de juny del 2016

Videoresum: aspectes clau del curs

Acabat ja el curs i apropant-nos al final d'aquest blog que començàrem a finals del mes de març, creem que és necessari fer un resum d'allò que ha significat fer aquest blog, un epíleg dels conceptes i idees clau d'aquestes entrades i d'aquests vídeos que hem anat creant i pujant al llarg d'aquests mesos.
Espere'm que us agrade aquest punt final –o tal vegada un punt i a part, qui sap– que hem volgut que siga una mica especial amb aquest vídeo que podreu observar a continuació. Al mateix temps, espere'm que us hagen servit, encara que tan sols una mica, aquestes paraules que hem plasmat a les nostres entrades i, almenys, us hagen fet reflexionar un poc, que us adoneu i consciencieu del valor de la literatura a les aules de les nostres escoles (i a les nostres vides).
Moltes gràcies a totes i tots. Fins a la pròxima!

Booktrailer: El diari lila de la Carlota

Posa't les ulleres lila.
El diari lila de la Carlota, més que un diari, és una oda al feminisme i una crítica a l'actual societat, aliada a favor de les desigualtats de gènere: ens mostra una altra visió, un punt de vista diferent d'allò que ens envolta, des de la particular forma de veure el món d'aquesta xiqueta de 14 anys, gràcies als consells de la seua àvia Anna.
El booktrailer que us mostrem a continuació vol destacar algunes de les idees que aquesta obra, d'en Gemma Lienas, vol reflectir a les seues pàgines, i les quals han estat el motiu principal per decidir-nos en publicitar aquest llibre.
Es tracta, per tant, d'un llibre més aviat juvenil que no pas infantil. Tal vegada amb més calidesa literària que qualitat literària, però que creem –i estem convençuts i convençudes– que és un text imprescindible per a totes i tots els joves, perquè s'adonen de la realitat que ens envolta i siguen protagonistes d'un canvi tan necessari per a aconseguir d'una vegada la tan esperada igualtat entre xiquets i xiquetes, entre dones i homes.

dilluns, 6 de juny del 2016

Pla lector: activitats per al segon cicle

El sentit global de l'elaboració d'un pla lector és efectuar una acció a llarg termini, amb objectius programats, graduació coherent i progressiva de continguts, procediments, activitats i actituds. Per a aconseguir-ho cal treballar amb coordinació entre companys i docents, així com, propiciant la participació de les famílies. La metodologia a seguir es basa a establir uns criteris d'actuació comuns a tot el centre que reforçarien la creació de la lectura com hàbit.  
El context en què es desenvolupa aquest pla lector és el d'una escola menuda, molt familiar i acollidora, ja que està ubicada a un poble. Per tant, se situa a un barri tranquil, i té una capacitat reduïda per a acollir alumnat.
Centrant-nos ja en el segon cicle d'Educació Primària, cal tenir en compte que durant el cicle anterior ja es van iniciar amb la lectura, per tant durant aquesta etapa caldria reforçar i ampliar els coneixements apresos. És necessari, per tant, atendre a la lectura en veu alta  per tal d'afavorir l'atenció, la imaginació, l'entonació, el ritme i la memòria, aconseguint arribar a comprendre allò que s'ha llegit. Que l'alumnat siga capaç de reconéixer les seqüències temporal i espacial d'un text escrit, d'extraure la idea principal i secundària i de poder expressar opinions personals sobre el que han llegit són altres dels objectius sobre els quals incidir durant aquesta època. Però, si prioritzem objectius, sens dubte els principals serien aconseguir el gaudi dels xiquets i xiquetes amb la lectura, imaginant aventures i vivint-les amb els personatges, aficionar l'alumnat a la lectura creant situacions funcionals que la facen necessària, i iniciar la necessitat de constitució i formació de la mateixa biblioteca personal. 
Per a dur a terme aquests objectius, caldria realitzar primer activitats prèvies per a fomentar la motivació i despertar el gust per la lectura. Alguns exemples d'aquest tipus d'activitats serien l'estudi de les cobertes dels llibres, fer jocs d’endevinació amb gestos o amb paraules relacionades amb els llibres i els seus títols, preguntar a l'alumnat per a conéixer quins gèneres o subgèneres els susciten major interés, organitzar i decorar la biblioteca d'aula, presentar llibres a la classe i a la resta dels companys del centre, redactar una carta a escriptor o escriptora per demanar informació sobre la seua obra literària i sobre alguns aspectes biogràfics importants, confeccionar un mural poètic o projectar pel·lícules basades en obres literàries.
Durant la lectura seria convenient llegir en veu altra fragments i comentaris sobre el contingut, realitzar una lectura col·lectiva d'un llibre, recitar textos poètics, dramatitzar diferents textos, establir una hora de biblioteca, és a dir, un temps reservat per a la lectura lliure, etc.
Com a activitats per a realitzar després de la lectura seria interessant realitzar un llibre fòrum, organitzar assemblees per a debatre o compartir les opinions generades a partir de la lectura d'un llibre determinat, rebre la visita d'un escriptor o escriptora, realitzar jocs relacionats amb la temàtica i el contingut del llibre llegit, transformar en còmic alguna escena, realitzar un taller d'escriptura a partir de qualsevol fragment de l'obra llegida, construir murals en equip a partir de la recerca d'informació sobre l'autor o l'autora d'un llibre, sobre el gènere utilitzat i sobre la temàtica, dissenyar una nova portada per al llibre, reescriure la història modificant-la o la invenció d'endevinalles sobre la trama de l'obra llegida.
 A més d'aquestes, es realitzarien activitats recurrents d'aula per a aconseguir establir l'hàbit lector en els menuts i menudes, que relacionarien les activitats anomenades per a dotar-les d'un sentit global. Es podria treballar amb un projecte anomenat l'arbre dels llibres, on cada vegada que un alumne o una alumna llegira una obra faria un breu comentari sobre aquesta i penjaria la fulla a l'arbre, d'aquesta manera quan a algun company o companya veies que una de les recomanacions li cridava l'atenció podria demanar-li'l al propietari o propietària perquè li'l deixara. Es realitzarien també activitats setmanals com l'hora del conte, lectura lliure (que podria amenitzar-se llegint per exemple amb els llums apagats i amb llanternes), deixar-los llibres per l'aula i que anaren llegint per grups el que més els abellira (serviria per a desmuntar mites com que cal acabar de llegir un llibre encara que no t'agrade).
Un objectiu que cal no oblidar és intentar familiaritzar els xiquets i les xiquetes amb els llibres i amb la biblioteca del centre i de l'aula.  Iniciar-los en el maneig de les tècniques bibliogràfiques elementals i en l'ús de la biblioteca, creant hàbits de respecte i de cura envers els llibres i informant-los de les diferents possibilitats d'accés al llibre i a la lectura que es donen fora de l'àmbit escolar (biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc.) són aspectes essencials  en la formació integral de l'alumnat. Per a treballar tot açò caldria dinamitzar la biblioteca realitzant jocs divertits com una gimcana, entre altres activitats.
Perquè la lectura no arribe a convertir-se en monotonia o en obligació és interessant canviar d'espai, és a dir, sortir de l'aula per a treballar-la. Trencar amb aquesta rutina ens ofereix grans possibilitats com fer un museu d'històries decorant una estança del centre amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre, exposar dibuixos sobre els personatges de les lectures, confeccionar un escenari i decorar-lo per a dramatitzar un text teatral llegit, realització d'un recital de poemes, etc. Aquestes són activitats que es podrien realitzar mensualment, però aprofitant una data significativa com el dia internacional del llibre infantil (2 d'abril), es podria organitzar una fira solidària d'intercanvi de llibres gestionada pels mateixos alumnes, on poguera participar tota la comunitat educativa així com persones de l'entorn com els pares i mares.
Per a acabar de completar el pla lector caldria incloure activitats que es realitzaren fora de l'escola. És important tindre-les present, ja que són clau a l'hora d'establir relacions amb l'entorn i de fer-lo partícip de l'activitat educativa. Es podrien realitzar eixides recurrents com anar a veure un espectacle de titelles o una obra de teatre per tal de potenciar la lectura de textos dramàtics, realitzar una excursió a la ciutat o al poble reals on  esdevé l'acció d'un llibre llegit, visitar una biblioteca pública, alguna llibreria o una exposició, realitzar activitats en les quals poguera participar el barri (un taller de lectura, representació d'una obra teatral, recital de poesia, etc.). Visitar la fira del llibre o aprofitar Carnestoltes perquè les disfresses estigueren relacionades amb el món dels personatges apareguts en una obra llegida serien opcions per a fer anualment.
Dit tot açò, observem que les possibilitats per a realitzar activitats relacionades amb la lectura són infinites, sols cal posar-li intenció i entusiasme, i oblidar pràctiques com les fitxes de lectura que en comptes de despertar la curiositat literària, fomenten la idea que llegir és avorrit.

Recerca d'un llibre infantil

En aquesta entrada, voldria compartir com va ser el meu procés de recerca d'una obra literària per a una jove lectora, d'onze anys, en tres llibreries diferents: una generalista (el Corte Inglés), altra especialitzada en LIJ (Abacus) i, per últim, altra llibreria on-line (La Casa del Libro).


Com podreu veure al llarg del vídeo, al final he triat el llibre de James i el préssec gegant, gràcies a la seua qualitat literària, a l'ensenyament que transmet i a què s'adapta perfectament a les característiques concretes de la lectora per a qui estava cercant l'obra.

Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries

Al llarg del present curs hem realitzat diverses tertúlies literàries sobre llibres adients per a xiquets i xiquetes de l'edat de l'educació primària. No obstant això, en aquesta ocasió parlaré de l'obra de Gianni Rodari Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries (1973).
Considerada hui en dia com un clàssic de la literatura i la formació literària, l'obra suposa, en el seu conjunt, una oda a la creativitat i a la imaginació de la ment a l'hora de crear històries: «la imaginació no és una facultat qualsevol separada de la ment: és la ment mateixa, en el seu conjunt, que aplicada a una activitat o a una altra, se serveix sempre dels mateixos procediments. I la ment naix en la lluita, no en la quietud». Defensa la necessitat d'exercitar la ment, de realitzar una tasca contínua de reflexió i creació literària que ens duguen a la millora de les nostres competències.
Comença la seua reflexió a partir de la metàfora de la pedra que, llançada a un estany, genera una gran quantitat d'onades en la superfície, de la mateixa manera que «una paraula dita impensadament, llançada en la ment de qui ens escolta, produeix onades de superfície i de profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena [...] en un moviment que afecta a l'experiència i a la memòria, a la fantasia i l'inconscient, i que es complica pel fet que la mateixa ment no assisteix impassible a la representació. Per contra intervé contínuament, per acceptar o rebutjar, aparellar o censurar, construir o destruir». Basant-se en aquesta reflexió, Rodari planteja un gran nombre d'estratègies per a la creació d'històries i l'exercici de la creativitat de la ment, com són el binomi fantàstic, la tècnica de fer-nos preguntes per a contar històries (què passaria si...?) o l'error creatiu, entre altres.
Com a futura docent, aquesta obra m'ha aportat un gran nombre d'estratègies per al foment de la competència literària del meu alumnat. Gràcies també a l'experiència que ha compartit amb mi mitjançant la gran quantitat d'exemples que utilitza, puc dir que l'obra m'ha resultat vertaderament útil. Tal vegada hi havia alguns passatges un poc densos o difícils de llegir, per la gran quantitat de referències que incloïa, les quals, no obstant això, poden enriquir molt la lectura si es consulten amb temps.
A partir de la lectura de l'obra, he pogut reflexionar sobre la necessitat que els mestres ens plantegem la nostra tasca com una recerca constant de noves formes de fer l'educació més entretinguda i útil i, per tant, més significativa. Hem d'allunyar-se de la concepció típica de les fitxes de lectura, de la concepció de la lectura com una obligació; i aprendre (i ensenyar) a veure-la com un art, com una invitació a l'expressió dels sentiments i les emocions, com una forma de creació a l'abast de qualsevol.

diumenge, 5 de juny del 2016

Treballar la narració en primària

La narració és, en la major part dels casos, el primer dels gèneres amb què entren en contacte xiquets i xiquetes de totes les edats. Ja siga mitjançant un llibre que ens llig la nostra mare, o a través del relat d'alguna aventura que ha viscut algun amic, les narracions són presents en les nostres vides des de la més tendra infantesa.
Ja vam definir en aquest mateix blog en què consistia el gènere narratiu, i un dels seus subgèneres, el conte. No obstant això, com a peces fonamentals per a l'Educació Literària Infantil i juvenil, també és necessari mencionar els altres subgèneres més rellevants que podem incloure dins d'aquest gran gènere, com són els mites, les faules, les epopeies, les llegendes i les novel·les (podeu trobar més informació en un blog extern fent clic ací). Qualsevol d'aquests subgèneres és susceptible de ser treballat a les aules de primària, encara que, per la seua longitud i utilitat didàctica, la producció literària se centrarà sobretot en contes i faules, mentre que les lectures podran incloure (en funció del temps disponible) qualsevol dels formats.
La narració és part fonamental del nostre dia a dia i, precisament per això, resulta molt senzilla de treballar a l'aula, sempre i quan es dispose de bones idees i creativitat. Com que aquest gènere literari es fonamenta en el relat de successos, es poden fer activitats molt naturals i espontànies, i amb molta recurrència, sense que això supose una reiteració de les propostes de treball a classe.
Algunes activitats que es poden fer pel que fa a la creació literària en primer cicle de primària podrien girar entorn de la invenció de breus narracions en grup. Es poden elaborar històries a partir d'imatges, o relatant els successos més rellevants que han succeït a la classe al llarg del dia. Pot existir inclús el rol de l'historiador, que va rotant entre els diferents alumnes i es dedica a registrar en breus contes aquests relats, els quals es poden reunir en una novel·la al final del curs. També en aquest cicle, es pot treballar la lectura d'obres narratives mitjançant la dramatització de lectures en veu alta, o la caracterització dels personatges d'algun conte, ja siga disfressant-se, dibuixant-los, fent una adaptació teatral, ... Tot depén del temps que hi dediquem a cada tasca.
En segon cicle de primària, quan les competències de la lectoescriptura ja estan més assolides, es poden fer dinàmiques més complexes. Per exemple, per a fomentar la creació literària, es pot fer una activitat en què cada alumne o alumna ha de dir solament una frase que continue la història a partir d'on l'ha deixada el company anterior. Es pot intentar que la narració global tinga coherència, o que no la tinga; la idea, simplement, és crear i imaginar tots junts. Altres activitats que poden fer-se amb la intenció de desenvolupar el plaer per la lectura poden ser l'organització d'una biblioteca d'aula amb intercanvi de llibres, tertúlies literàries, recomanacions d'obres d'uns companys a uns altres, etc.
En l'últim cicle de primària, per ser edats en què les competències es troben molt més desenvolupades, les activitats poden ser molt més complexes. Per a buscar el foment de la creació literària, existeix un joc de cartes molt interessant que pense que pot ajudar molt a la nostra tasca, Érase una vez: el juego de cartas narrativo. En grups de sis persones, i a partir de cartes de personatges, llocs i accions, els jugadors i jugadores han d'aconseguir narrar una història mentre es van desfent de les seues cartes en inserir-les dins de la narració. Altres idees serien, per exemple, després de la lectura d'un llibre fer un role-play, on cada xiquet o xiqueta assumira el rol d'un dels personatges de la novel·la i haguera de defensar davant de la resta les seues accions al llarg de tota la narració, treballant al mateix temps valors com l'empatia i el respecte.
Com podem veure, n'hi ha moltíssimes opcions per a treballar el gènere narratiu dins de l'etapa de l'educació primària, tot depén del nostre esforç i el temps que vulguem dedicar-hi com a docents.

http://milcuentosinfantiles.com/wp-content/uploads/2013/12/cuentos-infantiles.jpg

Recerca d'un llibre infantil

En el següent vídeo explique els criteris en els quals m'he basat per a la selecció d'un llibre infantil. En el meu cas la lectora model era la meua cosina de vuit anys, a la que li agrada molt llegir, especialment llibres de fantasia.
Per a fer la recerca he consultat la llibreria virtual La Mar de Letras, també una llibreria menuda de barri, generalista; i finalment, una llibreria especialitzada en LIJ anomenada LaRossa Llibres en Femení. En aquesta última llibreria és d'on he comprat el llibre El cartero de los sueños, de l'autora Laura Gallego García (2007), basant-me en els criteris d'adequació al lector model, qualitat literària i component educatiu.
Espere que li agrade el llibre, que puga gaudir durant la lectura i que aquest vídeo puga ajudar a les persones que el consulten en les seues recerques literàries. 
Per a veure el vídeo premeu aquí.


Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors

Una de les coses que més em van agradar quan va començar l'assignatura 'formació literària per a mestres' va ser la màxima: "la literatura s'ha de viure, s'ha de gaudir; gaudir a cada moment"; la literatura és empatitzar amb la història, sentir allò que ens transmet, viure-la com si fórem nosaltres els que hi estem en ella, fer-la nostra. Això ha sigut l'eix de tot el curs, i amb la meua experiència personal puc assegurar que la literatura té una força imparable; l'únic que es necessita perquè siga un hàbit més estés és trobar a una persona que gaudisca d'ella. Això, acadèmicament es tradueix en què el mestre no ha d'imposar lectures o triar-les; ha de saber viure-la. Amb això, els alumnes, per la increïble força d'aquesta, se sentiran atrets de manera voluntària sent una decisió pròpia i personal. Malauradament, això està molt lluny del model d'educació de la literatura que hem tingut al llarg del nostre recorregut acadèmic per l'ESO, on créiem que la literatura era estudiar els continguts acadèmics d'un llibre de text.
Tot açò ens pot portar a la pregunta: per què ens obliguen si és negatiu? Molts pares volen que els seus fills i filles llegisquen per tal de ser més intel·ligents, no ser ignorants, conéixer, desenvolupar-se, tindre un futur millor...; podem veure que no hi ha mala intenció, és ben sabut que llegir té una gran varietat de beneficis per a l'individu però, s'obliden d'una cosa molt important, la literatura no són com les matemàtiques, que les hem de conéixer per poder funcionar en la societat en la qual vivim i no solen agradar; la literatura és inherent a l'ésser humà i és molt atractiva; és una tasca molt personal que contribueix al nostre desenvolupament i això implica que ha de ser el mateix lector qui trie quan satisfer aquesta necessitat.
És precisament aquest desig de voler inculcar hàbits lectors el que ens explica Joan Carles Girbés en el seu llibre Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors, trobant la següent frase només obrir-lo: ...malauradament, no hi ha cap garantia que, malgrat l'educació i esforç que dediquem, el resultat siga com esperem [...] no hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura. És a dir, hem de respectar el procés que té l'individu amb la literatura. Però això no implica que no puguem donar facilitats perquè el xiquet, per decisió pròpia, trie un llibre i comence a llegir. Per tal de dur a terme aquest propòsit, Joan Carles Girbés dóna uns ítems en el seu llibre, un per capítol  i l'explica.Un dels més importants per a mi és que el xiquet tinga accés als llibres i que tinga llibres apropiats per a ell... Cal remarcar allò que Joan Carles posa molta èmfasi i que coincideix amb les primeres línies d'aquesta entrada: "el més important és respectar la decisió del xiquet o xiqueta; no els forcem a triar. Si pretenem que substitueixen una afició que els agrada per una altra que requereix esforç... tenim totes les de perdre.[...] el nostre deure és crear el clima familiar adequat perquè aquestes aspiracions es puguen produir".
A pesar d'estar parlant de llegir sense especificar en gèneres literaris i teòricament devia ser a tots per igual, la poesia sol ser un dels més oblidats que hi ha, sent una de les lectures que més goig pot oferir. És clar que, el tractament de la poesia és diferent de la narrativa per exemple, el format, la musicalitat... i, de vegades, pot semblar que la poesia "no va" amb nosaltres mentre que, com diu Anna Ballester, des de ben menuts, les xiquetes i els xiquets gaudeixen amb la musicalitat, el ritme i el joc de les paraules. Per què, després, no lligen poesia?
Hem de tindre en compte que estem tractant funció poètica de la llengua, on no ens centrem a soles en el contingut, sinó en la forma, hem de saber com entonar, fer pauses, anar amb calma... i això requereix habilitats cognitives majors. No obstant això, l'únic que hem de fer és mostrar als xiquets com gaudir de la poesia, d'un poema, com llegir-lo... per tal d'aconseguir que els xiquets senten inclinació natural per aquesta; només hem de presentar la poesia com la tasca lúdica que és i donar les ferramentes necessàries perquè puguen gaudir-la. Anna Ballester, en Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, dóna idees a pares, mares i professorat; i planteja activitats per tal de fomentar la poesia en els xiquets i xiquetes recordant la importància de crear un ambient positiu, que els pares o professors tinguen present que van a actuar com a models de referència i que els xiquets han de redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics.
Finalment, per concloure aquesta entrada m'agradaria donar la meua opinió com a futur mestre: Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia és un llibre que recomane a tots els mestres per la gran varietat d'idees i activitats tan dinàmiques i divertides que van a captivar als alumnes molt ràpidament i això va fer que treballen amb interés i molt motivats, cosa fonamental si volem dur a terme una bona educació literària. Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors és un llibre que recomane moltíssim a tots els pares i mares, ja que sovint, s'acostuma a infravalorar els desitjos o les decisions dels xiquets i tendim a obligar-los, mentre que no ens adonem que ells tenen les seues idees, la seua concepció i llibertat d'elecció. Som nosaltres els que egocèntricament i presos pel pànic del pas del temps i de la competitivitat, oblidem la seua percepció de la realitat i li obliguem a llegir. Potser seria molt més beneficiós que ells descobriren el camí cap a la prestatgeria i sentiren curiositat per eixes figures rectangulars amb nombroses pàgines en blanc, tacades amb tinta de diversos colors, que codifica el primer missatge que aguaita esperant-los.

https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/99/51/45/995145b3e9ca2e1554482f3c869fef4e.jpg                 Poemania

Recerca d'un llibre infantil

Al final d'aquest document s'inclou un l'enllaç per poder veure el vídeo de recerca d'un llibre infantil. El destinatari del llibre és el meu cosí menut que ja té 7 anys, i que m'agradaria que la seua introducció al món lector siga de la meua mà.
Com conte en el vídeo, he realitzat la recerca primer des de casa, mirant a la pàgina web http://www.casadellibro.com/, llibreria que ofereix un servei online. Resulta molt còmode, ja que pots introduir els criteris de recerca d'acord amb aquests et mostra un llistat, però no és comparable a l'atenció que et pot donar un dependent, i tampoc és el mateix veure la portada d'un llibre que tindre'l a les teues mans. Termine concloent que és un recurs útil per a casos més generals; per a casos concrets com el meu no.
Després he anat a una botiga del meu carrer on hi ha diversos productes... però l'oferta literària era molt reduïda i relacionada amb la televisió. Finalment, he conclòs que el millor era anar a una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil com és Abacus, on he trobat un servei excel·lent que ha contribuït al fet que la selecció del llibre siga molt fàcil, còmoda i adequada a les característiques del meu cas.

https://lh3.googleusercontent.com/ZdQED9j1df6Y4oH_1cyttAje6jxkRmKCAbfsKqGKZXASIBPvv0JVfvxjrzCx2QpNmeoeV1GFVusDHOEPt6zK74xtqfC_29QksnoB1ocJd2GPqYBc_pUtF3clKjOMEdCdPc9xazSk
Finalment, el llibre que he triat ha sigut En Tim persegueix un gat, de D'enid Blyton (1897 - 1968), una famosíssima escriptora de literatura infantil i juvenil i que és una de les més llegides arreu del món. El llibre presenta il·lustracions a color i text, que es combinen per narrar unes breus històries d'aventures. Així mateixa, la distribució entre les imatges i el text és l'apropiada; el text presenta paraules de format més gran que la resta per tal de donar més rellevància, cosa que veig molt interessant per tal de fixar l'atenció i ampliar el vocabulari. Considere que té una bona qualitat literària i m'agrada molt que estiga fonamentat en el valor de l'amistat (tenint en compte l'edat del meu cosí, 7 anys, crec que serà molt positiu que s'adone i valore els vincles d'amistat). 
Per concloure,  dir que aquest llibre forma part de la col·lecció El club dels cinc, de l'Editorial Juventud (en el vídeo he comés un xicotet error fruit dels nervis, he dit el nombre de la col·lecció com a nombre del llibre -això és perquè el títol de la col·lecció ocupa una posició central i m'he confós momentàniament-), i que de segur que el llibre va a captivar la seua atenció i interés amb molta facilitat i rapidesa, ja que són històries molt entretingudes i divertides on el goig està assegurat.
Aquest és l'enllaç per a veure el vídeo:
https://www.dropbox.com/s/g37zd919frwjbha/v%C3%ADdeo021.mp4?dl=0

dissabte, 4 de juny del 2016

Pla lector: activitats per al primer cicle

El Primer Cicle de Primària és una etapa vital per a l'Educació Literària dels i les alumnes. És el moment en què comencen l'aprenentatge de la lectoescriptura i, per això, la lectura (i el gust per ella) ha de refermar-se el màxim possible.

En aquesta etapa, per tant, la lectura ha de servir perquè amplien el seu propi vocabulari, fixen l'ortografia, llegeixen amb una entonació i fluïdesa adequades a la seua edat i milloren la comprensió lectora, però també per desenvolupar la imaginació, aprendre a expressar els seus sentiments i idees a través de la literatura, començar a apreciar els textos literaris i, sobretot, gaudir llegint. D'una bona introducció a l'Educació Literària depén, en gran mesura, la predisposició que els xiquets i xiquetes tindran per la lectura en un futur.

Per dur a terme aquesta àrdua tasca, la metodologia al llarg del primer cicle d'Educació Primària ha de ser molt activa, recordant que l'alumne és el centre del seu propi aprenentatge. En el nostre centre, xicotet i d'un poble molt familiar, la intervenció se centrarà en la realització d'activitats en grup, les quals potenciaran la col·laboració i l'aprenentatge en comú entre tots els membres del centre.

Algunes propostes de tasques que són necessàries per a refermar la lectoescriptura són lectures diàries individuals en veu alta, realització d'activitats relacionades amb la comprensió lectora en les diferents àrees de coneixement (no només en Llengua, sinó en la resta d'assignatures), lectura de textos adaptats al nivell evolutiu de l'alumne, activitats amb material de suport visual, i anàlisi del text dels enunciats, entre d'altres. Aquestes tasques preparen el terreny per tal que l'alumnat siga capaç d'entendre les lectures de forma mecànica. No obstant això, per tal d'assegurar una completa Educació Literària dels i les alumnes, així com un desenvolupament adequat del gust per la lectura, és necessari complementar aquestes activitats més mecàniques amb altres de més creatives.

Com a activitat recurrent d'aula, la lectura d'un llibre breu cada dues setmanes, aproximadament, és molt recomanable, però mai oblidant dotar-ho d'un caràcter el més suggeridor possible. Per exemple, abans de la tria de la lectura, poden fer-se diverses propostes de títols entre les que els xiquets poden escollir la que més els cride l’atenció, mitjançant diverses tècniques com podrien ser fer xicotetes representacions en grup sobre allò què pensen que tractaran les obres, només a partir del títol; que entre companys es recomanen llibres que ja s'han llegit, mitjançant tertúlies en xicotet grup; o altres dinàmiques semblants.

En el període durant el qual els alumnes estiguen realitzant les lectures, poden fer-se lectures en xicotet grup en funció de l'obra triada, o realitzar les activitats de lectura mecànica anteriorment descrites a partir de fragments de les obres. Açò ajudarà que contextualitzen les tasques més tedioses de l'adquisició de competència lectora, inserint-les dins de la lectura d'una obra que pot transmetre més idees i sentiments que un simple fragment sobre el qual fer activitats aïllades sense massa contingut expressiu.

Per últim, és interessant que, després de la lectura, els alumnes realitzen una tertúlia comentant per grups (segons el llibre escollit) els punts més importants i els seus moments preferits, argumentant la seua elecció. Altres opcions podrien ser la realització de murals, pòsters, dramatitzacions i cançons a partir de les obres llegides; que cada alumne descriguera el seu personatge favorit a la resta de la classe en la xerrada i es disfressara d’ell, o que la gent que no s'haja llegit el llibre fes un dibuix de com l'imagina a partir de la seua descripció; una altra opció seria, en xicotet grup, explicar als altres companys de la classe de què tractava el llibre que han escollit, ja siga mitjançant una exposició oral, amb mímica, etc. Totes aquestes tasques haurien de ser una forma idònia de realitzar l'avaluació, tant de l'adquisició de competències literàries per part de l'alumnat, com del correcte funcionament del pla lector. No es considera viable, ni recomanable, l'elaboració de fitxes de lectura en tan primerenques edats, ja que pot desembocar en animadversió cap a una tasca agradable com pot ser la de realitzar la lectura d'un llibre.

A banda d'aquestes activitats d'aula, també s'haurien de proposar activitats amb un caràcter més interdisciplinari. D'una banda, es podria fer com a activitat recurrent fóra de l'aula la setmana de la Creació literària, la qual es realitzaria una vegada al mes. Durant aquesta setmana es destinarien algunes hores de classe a la creació d'obres literàries al voltant d'un tema comú, realitzades en xicotets grups. Dites obres s'haurien de representar davant de la resta de companys i companyes com a cloenda de la setmana, ja siga mitjançant una lectura en veu alta i/o dramatitzada, una representació teatral, o qualsevol tipus d'expressió artística que el grup considere. A més, com a activitat única durant el curs escolar es podria fer una jornada de jocs literaris, on a manera de gimcana es desenvoluparan diverses activitats que potencien les diferents competències literàries. Ambdues propostes comptarien amb la participació de l'alumnat de primer i segon curs de forma conjunta, per a així potenciar un aprenentatge comú i significatiu mitjançant la creació de grups heterogenis i amb diversos nivells, coneixements, gustos i inquietuds. Es realitzarien en els diferents espais que ofereix el centre, com l'aula d'usos múltiples, el pati o el gimnàs.

Per últim, també es realitzaran activitats que involucren l'entorn pròxim al centre. Entre aquestes, una opció molt recomanable seria fer una excursió al trimestre amb diferent temàtica, per exemple a una editorial perquè vegen com és la fabricació dels llibres, a un contacontes, a alguna representació teatral d'obres adients per a la seua edat, a la Fira del Llibre, etc. Com a activitat única i última del curs, es podria organitzar la realització d'una obra teatral, adaptada a partir d'alguna de les lectures realitzades i escrita per tot l'alumnat del cicle, i destinada a ser representada davant d'algun col•lectiu del barri que siga accessible (visitar una residència de la tercera edat, alguna associació del barri, etc.). Açò ens ajudaria a assolir la competència literària i lectora com a part fonamental del dia a dia i a gaudir, encara més, de la literatura.

Com veiem, les possibilitats són diverses i infinites i, per això, és important que, com a docents, sempre estem innovant i triem una manera de treballar motivadora i que s’adapte a l’edat i característiques concretes de cada grup i de cada individu.

Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar coses

La tertúlia literària va girar en torn al llibre Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari. A aquesta obra l'autor ens dóna unes claus per a inventar històries i per a despertar la imaginació i la creativitat dels més menuts i menudes, que de segur ens seran de gran utilitat a la nostra futura tasca docent.
El llibre s'adequa al lector model, en aquest cas l'alumnat de segon curs de magisteri, tant per la temàtica que tracta, com pel nivell que requereix; sense deixar de banda la qualitat literària. Encara que a algunes persones els puga semblar que la seua lectura es un poc complicada pel vocabulari que empra o per les referències que fa d'altres autors, pense que es ací on naix el coneixement, del repte, d'enfrontar-se a un text que no estem acostumades a llegir, ja que, per exemple, al nomenar autors desconeguts pot despertar el nostre interès per saber més sobre ells.  Aquesta idea del repte, crec que és important que la tinguem present com a futurs i futures docents a l'hora de recomanar lectures a l'alumnat.
Per a valorar el llibre cal tenir en compte que es va editar per primera vegada l'any 1983. Algunes de les idees que mostra l'autor, actualment, poden semblar obvies, però per a l'època en que fou escrit aquestes idees eren realment innovadores, per això el valor de l'obra recau en gran mesura en aquest aspecte. Algunes reflexions, inclús a dia de hui, poden suscitar-nos gran interès, com per exemple la metàfora de les ones que provoca una pedra llançada a un estany per a explicar que una paraula llançada dins d'una ment per casualitat, produeix onades a la superfície i en profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, (...) i que és complicat perquè el mateix cervell no assisteix passivament a la representació, sinó que hi intervé contínuament, per acceptar i rebutjar, enllaçar, construir i destruir. Aquesta idea, que sembla tan simple, ens dóna la base per a començar a crear, a despertar la imaginació.
Rodari ens mostra que per fomentar la creativitat, si volem, no necessitem res més que la paraula. M'ha agradat molt aquesta idea, ja que ens demostra que si a l'escola no es treballa més açò és per falta d'interès, i com a futura docent em quede amb algunes activitats que m'han semblat molt interessant. Una d'elles seria el binomi fantàstic, ja que unint dos paraules poden sorgir històries meravelloses, o l'error creatiu que ens permet aprendre de les errades ortogràfiques fent-les divertides.; també, el joc d'equivocar les històries, ja que pot servir a més com a recurs per a mantenir l'atenció dels xiquets i xiquetes en el conte, i es pot aprofitar per a canviar les històries després.
Finalment, destacar que m'ha resultat realment il·lustrador que el llibre incloga experiències reals amb alumnat, ja que durant la lectura he pogut comprovar tota la imaginació que tenen els menuts i les menudes i que, moltes vegades, no els permetem desenvolupar-la. Un dels relats que exemplifica el que acabe de dir es quan Gianni proposa que incloguen la paraula helicòpter al conte de la Caputxeta Vermella; i em va sorprendre perquè estava segura de que pensarien que la caputxeta agafaria l'helicòpter i arribaria a casa de l'àvia abans que el llop, però en canvi van anar més enllà,  van pensar que aquell helicòpter seria de la policia per a poder capturar al llop. Ha sigut molt inspirador per a mi, ja que mentre el llegia, tenia ganes de posar en pràctica tots aquells jocs amb nens i nenes.

http://laboratoriodeescritura.com/blog/wp-content/uploads/2010/11/Gramatica_fantasia.jpg

Gimcana Poètica

Hui parlaré sobre la Gimcana Poètica que vam realitzar durant la III Setmana d'Activitats Complementàries que organitza la Facultat de Magisteri. Va ser una activitat proposada per la mestra Núria Olmos i que va girar al voltant de la realització de diverses activitats de creació poètica en grup.
El més destacable de la realització d'aquesta activitat ha sigut el fet d'aprendre jugant. Crec que ha sigut una activitat que fàcilment podria realitzar-se en classe amb alumnes de l'etapa d'educació primària, ja que els continguts treballats se centren a desenvolupar una consciència literària mitjançant el joc i la creativitat, objectiu que es pot (i es deu) assolir al llarg de tota la vida. De la mateixa manera que hem treballat la poesia, podríem haver treballat al voltant de qualsevol gènere literari, realitzant similars o diferents tipus de proves, i totes elles haurien contribuït a la millora de la competència literària.
També pense que el fet que els grups pogueren ser heterogenis i que es potenciara l'aprenentatge en comú encara enriqueix més l'activitat, com va passar en el nostre cas, on algunes tenien major competència en valencià, altres més facilitat per a rimar, més capacitat interpretativa, més creativitat, etc. Açò feia que el treball en grup fóra indispensable i molt beneficiós, i pense que és una pràctica necessària en les aules, amb xiquets i xiquetes de totes les edats i procedències.
L'activitat m'ha fet reflexionar i preguntar-me sobre el tipus de tasques que es realitzen a les aules. Quan jo era alumna al centre de primària, recorde classes teòriques que, amb l'edat que teníem, no aprofitaven a ningú. Memoritzàvem molt i pensàvem poc, no féiem l'indispensable aprenentatge significatiu del qual tant es parla i tan poc es veu. Tal volta és més còmode treballar amb llibres de text, o impartir de forma sistemàtica allò que fixa el currículum, però cal preguntar-se en aquest punt quin és el vertader sentit de l'escola i quina és la nostra tasca com a futurs docents. Si el que volem és que xiquets i xiquetes es desenvolupen potenciant al màxim les seues capacitats, crec que el sistema hauria d'evolucionar cap a una ensenyança més real, més pràctica i més propera als interessos de l'alumnat.
No obstant això, açò en cap cas ha d'implicar un abandonament de les línies pautades pel Sistema Educatiu. Els continguts impartits poden ser els mateixos, però l'accés a aquests continguts és el que hem d'adaptar per tal de garantir un aprenentatge significatiu, amb activitats com la Gimcana poètica que hem tingut el gust de realitzar.
I m'agradaria acabar aquesta reflexió amb el redolí que vam crear en relació amb la tasca docent, el qual espere que guie la meua futura pràctica com a mestra, i que deia així:
Una bona mestra no fa memoritzar,
sinó que ensenya a reflexionar.

divendres, 3 de juny del 2016

Treballar el teatre en primària

El gènere dramàtic és aquell que recull totes les manifestacions teatrals. Es divideix en tres grans gèneres, la tragèdia, la comèdia i el drama. Qualsevol d'aquests tres subgèneres pot ser molt útil per a treballar-lo a l'Educació Primària sempre que estiga adaptat a l'edat dels xiquets i xiquetes amb qui anem a treballar. Considere necessari que el teatre infantil incloga temàtiques diverses per tal que l'alumnat siga conscient de tot tipus de temes. Gràcies al teatre poden aprendre, riure, divertir-se; però també poden treballar com afrontar possibles problemes i situacions complicades, i pot servir-los d'ajuda per a ser capaços d'expressar sentiments desconeguts o difícils de canalitzar.

El teatre, a més de totes aquestes possibilitats, té un munt més d'implicacions per al desenvolupament cognitiu. És un mitjà per expressar sentiments, per explicar històries, per connectar amb altres persones, per potenciar les capacitats comunicatives, per fomentar l'empatia, etc. És important i necessari ensenyar als menuts i menudes a expressar-se, a comunicar-se, a véncer les seues dificultats, a posar-se davant d’un públic per poder assolir tota la riquesa expressiva que aporta el teatre. Així doncs, el teatre constitueix una part molt important en l’educació de l’expressió corporal i oral dels infants. Els dóna eines per aprendre a expressar i comunicar els sentiments propis, autocriticar-se, enriquir els seus mitjans d’expressió i la seua espontaneïtat. D’altra banda, mitjançant la dramatització, l’expressió oral i corporal, el teatre pot ajudar l'alumnat a progressar en el coneixement d’altres matèries curriculars. Fer teatre és treballar en equip, un valor molt important en la societat actual. Les xiquetes i xiquets aprenen la importància de treballar conjuntament i la valoren, reconeixen que en un equip tothom és important i que es treballa per tirar endavant un projecte comú.

Hi trobem un fum d'activitats per treballar el teatre. Els i les estudiants poden aprendre aquest gènere llegint llibres (Castigats!, de Juli Disla), acudint a veure una obra teatral (La Ciutat dels gratacels, de Xaro Vidal i Josep Fluixà), representant l'obra (En Joan silencis,  d'en Miquel Martí i Pol) o fent teatre pròpiament, és a dir, escrivint l'obra per a després escenificar-la. La peculiaritat d'aquest gènere recau en què, a banda de permetre'ns millorar la competència lectora i la competència literària, conéixer la seua estructura i saber més sobre els autors i les autores; també ens obri un ventall de possibilitats a treballar damunt l'escenari. Ja bé com a protagonista o com a espectador, el teatre ens apropa a descobrir que tant l'expressió corporal, la dramatització, la il·luminació, la música, l'attrezzo, els decorats... són elements indispensables per a la representació. També resulta de gran utilitat per a treballar diferents valors, ja que els i les alumnes connecten amb els personatges i se senten identificades, o per a relacionar aprenentatges d'altres matèries, com per exemple història en treballar un obra d'altra època (Les aventures del cavaller Tirant de Bernat Joan i Marí). Es pot relacionar amb altres gèneres adaptant una narració perquè puga ser representada, dramatitzant allò que ens ha transmés la lectura d'un poema o portant a escena una rondalla.

Proposant ja activitats més concretes per a treballar el teatre a l'escola, pense que seria interessant per a primer cicle anar a veure una representació d'ombres xineses, fer jocs dramàtics amb expressió verbal (representar situacions expressant emocions o llegir fragments amb diferents entonacions) o realitzar un taller de radionovel·la llegint obres teatrals. Al segon cicle es pot adaptar una obra per a representar-la després de la seua lectura (T'he agafat caputxeta, Carles Cano o El Somni del Petit Turquesa d'Anna Maria Fité), representar l'adaptació d'una òpera (Aida, adaptada per Joan de Déu Prats o La Traviata adaptada per Lola Barceló) o treballar un obra mitjançant titelles perquè siga representada davant dels més menuts. Per a l'últim cicle es pot escriure un obra de teatre col·laborant entre tots els companys i companyes, seguint l'estructura d'un text teatral i incloent acotacions per a després poder representar-la; realitzar una gimcana teatral amb diverses activitats per a potenciar l'expressió i el dramatisme o treballar un obra de teatre popular en forma de musical amb cançons populars.

http://www.burjassot.org/wp-content/uploads/2015/03/taller-teatro-BI.jpg

Les Animetes

Hem triat aquesta rondalla perquè en la zona on se situa la història, la Serra de Mariola, es troba Banyeres, un poble xicotet però encantador el qual les dues tenim el plaer de conéixer.
Conten que fa moltíssims anys, vivien a Biar (un poble d’aquesta preciosa serra), una jove anomenada Marieta i la seua àvia Casilda. Marieta havia perdut als seus pares sent encara ben petita, i s’havia criat amb la seua iaia a una caseta humil gràcies a un conreu d’oliveres que tenien (cultiu típic d’aquestes terres).
Un dia de novembre, Marieta es trobava a la font xerrant i rient amb les seues amigues quan de sobte, sobre un cavall, va aparéixer un jove foraster. Marieta es féu un poc vermella, però no s’ho pensà gaire, i va ser la primera a adreçar-li la paraula:
- Si voleu beure en canterella…
- Ja ho crec, simpàtica fadrina - va respondre ell.
Va agafar el cànter de la jove, i després de reconfortar-se amb un raig d’aigua freda, li digué que ell era Albert de Muntalt, veí de la vila de Banyeres. Ell se n’anà per on havia vingut, i així quedà de moment la cosa. Cap dels dos pogué cloure quasi els ulls aquella nit pensant en l’altre, i en un mes no hi faltaren cap matí al seu encontre a la font, ja fes sol o ja fes fred.
Casilda, que fou advertida de la situació per unes veïnes tafaneres, decidí parlar-ne amb la seua néta.
- No està gens bé que no hages dit res del que t’esdevé a la teua àvia, encara que pels teus ulls conec que el vols.
La Marieta es va fer vermella com un magraner.
- Jo no sé si açò que li tinc és voler; però no puc passar cap dia sense anar al matí a la font.
Casilda li va aconsellar que no hi anara de moment. Si vertaderament ell l’estimava, ja es presentaria a casa el cavaller de Muntalt.
I les coses esdevingueren tal com l’àvia les havia pensades. No van passar ni dues setmanes des del seu últim encontre a la font quan el jove de Banyeres es presentà a casa de Casilda. Després de les presentacions, i no estant la jove Marieta a casa, el de Muntalt es va afanyar a demanar-li a l’àvia la mà de la jove. Li corresponia a Casilda prendre aquesta decisió, en ser Marieta òrfena, i la dona, apreciant la seriositat i bona presència del cavaller, no dubtà en acceptar-hi. No obstant això, va sorgir un entrebanc ben gros.
Era costum en aquelles terres que la núvia, en casar-se, li teixira i brodara al seu futur marit la camisa que aquest hauria de dur el dia del casament, puix en aquesta època aquestes virtuts eren molt apreciades en les dones. Albert li recordà a Casilda la tradició, emprant aquestes o semblants paraules:
- Quede ben entés que demane en matrimoni la vostra néta. Espere i crec que l’heu ensenyada, com és costum en aquesta noble terra, a guisar, cosir, filar i brodar.
Casilda havia consentit excessivament a Marieta i no li havia fet fer mai cap d’aquelles feines, l’havia criada com el blat a Castella. L’àvia estava tota astorada de sentir-lo però li contestà, tremolant, que així seria. Ell, atribuint el balbuceig a l’emoció del moment, li va dir:
- De manera, apreciada Casilda, que ací teniu aquestes madeixes de lli perquè Marieta em puga filar la camisa de la boda. Dos dies abans del casament enviaré a arreplegar-ho tot, d’acord amb el bon costum. És condició indispensable per a casar-me.
Fixaren després la data del casori, i amb açò es donà per acabada la protocol·lària entrevista.
Quan es quedaren les dues soles, Casilda li ho contà tot a Marieta i esclatà a plorar amargament.
- Ai, neteta meua! Tota la culpa la tinc jo, t’he consentit massa creent-me fer-te un bé. Però com t’havia jo d’ensenyar aqueixes feines si sabia que era fer-te patir, estropejar-te les manetes... I jo ara, ja prop dels vuitanta anys, no tinc ni pols, ni vista per fer-ho.
- Podem encarregar-ho a una veïna de confiança - suggerí la néta tota angoixada.
- De confiança no hi ha cap, li ho xarrarien de seguida. No podem fiar-nos de ningú.
Després d’una bona estona parlant, es retiraren cadascuna a la seua cambra sense haver tastat el sopar.
A la cambra de la velleta hi havia un quadre de les Animetes del Purgatori (que es creu que són les animes d’aquelles persones que tenen pecats que purgar i no poden anar directament al cel). L’àvia, que tenia gran devoció per aquestes, encomanada davant l’estampa, va compartir amb les animetes el seu problema i la gran tristesa que l’envaïa.
De sobte, es va moure un vent de tramuntanal que va fer tremolar tota la casa, i va escoltar una veu que semblava eixir del quadre i li deia:
- Bona Casilda, deixa ací damunt la tauleta les madeixes de lli i no hages de patir. Dos dies abans del casament trobaràs ací totes les feines fetes. Ara no digues res a ningú.
Casilda, malgrat la seua por, plena d’agraïment i amb els ulls plens de llàgrimes les va convidar a la boda.
L’endemà, la Marieta tenia els ulls revetats d’haver passat la nit plorant sense poder dormir.
- Néta meua, no vull ja veure’t somicar.
- Però iaia, estem en un entreval tan gros…
- No hi ha cap entreval. Aquesta nit he vist ben clar que hem de mantenir l’esperança en què tot s’arreglarà, no puc dir-te res més…
I començaren els preparatius per a la boda.
Passant, passant els dies, es va anar acostant el del casori. Les madeixes de lli havien desaparegut el matí següent d’haver parlat Casilda amb les animetes, cosa que va tranquil·litzar molt a aquesta. La néta, que podia veure com Casilda estava tranquil·la, va confiar en què la seua actitud indicava que tot estava arreglat, així que res la preocupava.
Així i tot, Casilda encara tenia una important preocupació. Les Animetes filarien la camisa, i l’Albert es casaria amb Marieta pensant que era una brodadora esplèndida, però què passaria quan el de Muntalt s’adonara que la muller no sabia fer res? Casilda li hauria demanat a les Animetes que resolgueren aquest entreval, però ja haguera estat un abús. La seua alegria no era tan ferma com la de la néta, que no filava tan prim com ella.
Uns dies més avant, en alçar-se Casilda, va trobar-se damunt la tauleta de les Animetes, una camisa ricament brodada. Tota tremolosa d’emoció, cridà de seguida la Marieta i li ho mostrà tot, sense dir-li’n res de la procedència. Ja tenien, doncs, resolt el principal problema a què s’enfrontaven.
Unes hores més tard, arribà el de Banyeres i s’ho endugué tot. La tradició s’havia acomplit una vegada més.
I ja som en el dia de la boda!
Amb música de corda i sol esplendorós es va celebrar la cerimònia a l’ermita del poble. Tot seguit es dirigiren al convit, i una vegada estaven ja tots els convidats asseguts a una taula presidida pels nuvis, sentiren trucar a la porta de l’entrada, on unes veuetes demanaven permís per passar.
-Avant!
I entraren tres velletes, molt velletes, tapades amb gruixuts mantons de llana negra. L’una era geperuda, que quasi el nas li tocava en terra; l’altra tenia els ulls afonats i revetats de roig; la tercera mostrava un braç molt més llarg que l’altre.
Van prendre seient al costat de Casilda, i aquesta, sentí una fredor que li corria per l’esquena.
L’Albert va creure que eren convidats de la núvia, i ningú en va preguntar res. Sols Casilda sabia que allò era sobrenatural i que tenien al davant a les tres animetes.
Però la música i la festa continuà mentre l’Albert i la Marieta estaven sense tocar els peus en terra, com a un somni per l’alegria del moment i l’amor que es tenien. No obstant això, l’Albert, tornat un poc després al món real per l’interés de les converses, no deixava d’ull les tres misterioses velletes. Força encuriosit, al final no pogué resistir-se i li preguntà a una d’elles:
- Escolteu bona velleta, per què no ens conteu com és que teniu un braç més llarg que no l’altre?
- Ai, fill meu, bé que us agraïsc la pregunta! Açò és de filar… Com que un braç sosté la màquina i l’altre fa la feina, un se’m va quedar curt i l’altre tan llarg i tan lleig que ja veus com he acabat!
L’Albert es mostrà molt compassiu amb ella, i aleshores va preguntar a la segona velleta:
- I vosté, bona dona, com és que teniu els ulls tan afonats i rojos?
- Ui, i estic quasi cega! Açò és de tant de cosir, ja que havia d’esforçar-me molt per filar ben prim. Els meus ulls fan por avui, i de jove deien que eren tan bonics com els té ara la vostra dona.
Albert, cada vegada més atemorit, li preguntà a la darrera vella misteriosa:
- I vos? Com és que us heu fet tan geperuda, que no sé com podeu encara caminar?
- Ai, fill del meu cor! Jo era alta i esvelta com una canya, i feia goig com la Marieta, però de molt jove em ficaren a brodar tot el dia, i ja veus com he quedat de tant abaixar el cap al teler!
Després d’escoltar aquestes esgarrifoses històries, l’Albert, que s’estimava molt més la salut i benestar de la seua Marieta que pas que feia totes aquelles feines, va advertir-la:
- Marieta, alerta que no et veja jo mai de ta vida tornar a filar, cosir o brodar.
Ella, aprofitant-se de la situació, respongué somrient:
- No brodaré, amor meu, ni cosiré, ni filaré, encara que ja saps que m’agrada molt!
Acabada la festa, les tres velletes van desaparéixer tan misteriosament com havien arribat, i ningú no en tornà a saber res més.
Conten que el cavaller de Muntalt fou molt feliç amb el compliment de la promesa que li havia fet la seua dona, i també ho va ser ella. Visqueren molts anys en Biar, fent alguna visita a Banyeres, i rodats sempre de fills molt bells i amables. 
Casilda morí contenta quan li tocà, molts anys després, havent contat abans a la seua néta el Misteri de les Animetes del Purgatori, a fi que Marieta els tingués sempre molt d’agraïment per haver-li ajudat quan més ho necessitava.