Cànon literari

Enric Sullà defineix el cànon com: una llista o elenc d'obres considerades valuoses i dignes per les quals han de ser estudiades i comentades. (Cerrillo, 2007, p.65)

Encara que aquest és un terme que sempre ha causat una certa polèmica en el món literari pel fet que no podem considerar que és un concepte del tot hermètic o amb un sol significat, vaig a intentar aclarir el seu significat més global. Seguint aquesta definició que fa Cerrillo (2007), podem dir que aquest cànon (que prové de la paraula grega kanón i que significa literalment canya o vara de mesurar) està conformat per una sèrie d'obres i autors que són considerats uns models a seguir a causa de la seua qualitat literària indiscutible i que, per aquest fet, han tingut una transcendència i una perdurabilitat al llarg del temps. Podríem considerar que són clàssics però aquesta afirmació no seria del tot correcta: hi ha llibres que tenen una innegable qualitat literària que no han arribat –pel fet que no ha transcorregut el temps necessari per a obtenir aquest assoliment– a considerar-se com a "clàssics" però que poden perfectament entrar dintre de la definició de cànon literari o exemple a seguir. Per tant, és indispensable no confondre el concepte cànon amb el terme clàssic, ja que, evidentment, els clàssics són llibres canònics o, almenys, així haurien de ser considerats, però no és que llibres que podrien aparéixer en alguns cànons hagen de tindre el reconeixement de clàssics (Cerrillo, 2007, p.65).

Aquesta idea de cànon ve donada per la necessitat que tenim de fer llistats, de classificar qualsevol aspecte, de qualsevol àmbit. Les llistes canòniques han existit des de l'Antiguitat Clàssica fins a l'actualitat, i aquesta llista ha anat variant al llarg de la història a conseqüència de les diferents tendències, a l'existència d'obres de diferents llengües, amb diferents cultures i, per tant, amb diferents punts de vista. Entrant en aquest punt, hem de distingir entre cànon bíblic (una llista tancada per sempre i que no pot sofrir cap tipus de modificació: ni augmentativa ni reductora i en la qual podem trobar els quatre evangelis, per exemple) i el cànon literari (radicalment diferent, ja que es tracta d'un llistat totalment obert i, per tant, una mica subjectiu, i que ve donada a partir de criteris estètics i no polítics o morals). 

Actualment –i no tan actualment–, definir una obra com a canònica o no, és un fet una mica complicat de dur a terme: a mesura que passa el temps, la producció d'obres literàries (des de la invenció de la impremta fins a l'era de les comunicacions) s'ha multiplicat considerablement i ja no és un privilegi que tan sols uns quants afortunats podien dur a terme. Evidentment és necessari seleccionar als suposats millors autors i millors obres de tots els temps per poder assolir un mínim de cultura "contrastada" però açò no vol dir, ni de bon tros, que la nostra lectura (i la dels nostres i les nostres alumnes) es limite exclusivament a la lectura d'obres i autors que es troben emmarcats dintre del cànon literari: sempre hi haurà obres (per ser innovadores o actuals, o per no tenir aquesta consideració) més acords a les nostres necessitats o als nostres gustos i no tenim per què no llegir-les o emprar-les a les nostres aules, a les nostres metodologies, als nostres quefers com a mestres, pares o mares, o simplement com amants de la literatura.