Intertext literari

La intertextualitat és una xarxa de cites on cada unitat de lectura funciona no per referència a un contingut fixe, sinó per activació de determinats codis en el lector. (Worton, 1991)

El concepte d'intertext literari està relacionat, més enllà de la simple lectura, amb aquells altres coneixements del lector que li permeten comprendre i assimilar allò que està llegint.

A partir de l'acció de llegir un text, el lector no només uneix una lletra amb una altra i associa la seua successió amb unes paraules determinades, i aquestes amb uns significats concrets. En realitat, el lector també realitza inferències, formula expectatives, construeix les seues pròpies hipòtesis del text pel que fa al significat, etc. En realitat, el que fa és interpretar el text, recolzant-se en l'intertext literari.

D'acord amb Mendoza (2001), definiríem l'intertext literari com un component bàsic de la competència literària, el qual integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístic-culturals propis del lector per facilitar la lectura i comprensió de textos literaris.

L'intertext lector és un component de la competència literària i, des de l'espai que ocupa en ella, regula les activitats d'identificació, d'associació i de connexió en el procés de recepció; s'ocupa d'activar i seleccionar els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant estímuls textuals.

Però no tots els lectors parteixen d'una mateixa base. Per això, un mateix text pot significar molt per a un lector, però per a un altre pot confondre, o fins i tot pot no tenir el mateix significat (Mendoza, 2001):

La funcionalitat de l'intertext literari com activador de coneixements en el procés de lectura i en l'activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l'adequada interpretació de molts textos. El conjunt de reconeixements i identificacions de les diferents referències que componen un discurs literari pot ser considerat com una particularització de l'estudi del fenomen ampli de la intertextualitat. El text més interessant pot resultar incomprensible o d'escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de la incapacitat del lector per identificar el seu contingut i els seus valors estètics.

Això es deu al fet que la formació de l'intertext és un procés llarg, únic i diferent per a cada persona, en el qual el lector va component la seua competència lecto-literària a manera d'un mosaic de cites i de referències que li permeten reconèixer les peculiaritats formals, de tipologia textual, de recursos expressius, de connotacions i d'intencionalitat que parcialment comparteixen les diferents produccions literàries entre si. Aquest mosaic o puzle està integrat per les aportacions consolidades, sedimentades de les seues lectures prèvies, de les seues experiències literàries i dels seus coneixements.

És molt important ajudar, com a mestres, a la correcta construcció de l'intertext literari dels nostres alumnes i alumnes perquè, com veiem, determina totalment la comprensió que aquests faran dels diferents textos que llegiran al llarg de la seua vida. No només hem de ensenyar-los a entendre la seqüència de lletres que tenen davant, sinó a interpretar què els volen transmetre.