Literatura Infantil i Juvenil

Qui es propose escriure o parlar sobre la literatura juvenil es vorà abocat a la curiosa situació d’haver d’explicar prèviament quin és en realitat l’objecte el qual es va a abordar (Baumgartner, 1974)

El terme de “Literatura Infantil i Juvenil”, o LIJ, és prou recent: s’empra des de fa poc més de seixanta anys (Cerrillo, 2007). És per això que el concepte al que fa referència encara presenta certes inexactituds, i n’hi ha molta varietat de definicions. Parafrasejant a Mínguez (2011):

Reflexionar sobre un concepte tan escorredís com la LIJ suposa també reflexionar sobre la infància, sobre la literatura i els seus límits, sobre el paper de l'educació tant en la seua creació com en la seua difusió. Implica també, de manera implícita, preguntar-nos a nosaltres mateixos per què necessitem aquest concepte i quin ús pensem donar-li.

D'acord amb Cerrillo (2007), quan parlem de Literatura Infantil i Juvenil, parlem necessàriament de literatura. És a dir, la LIJ ha de tindre les característiques pròpies d'allò literari, però concretem un poc més afegint els adjectius “juvenil” i/o “infantil” per tal de delimitar una època concreta de la vida de l'ésser humà en què les capacitats dels lectors destinataris, els seus gustos i interessos i les seues possibilitats de recepció literària són diferents a les que podríem esperar en un altre període de la vida.

Mínguez (2011) menciona, per la seua part, tres aspectes fonamentals per tal d'elaborar la definició, sobre els quals parlarem a continuació.

En primer lloc, en la seua reflexió destaca la gran varietat de manifestacions que es poden agrupar dins de la LIJ (teatre, dramatització, animacions lectores, etc), però totes elles, necessàriament, amb caràcter artístic:

Així doncs, pensem que un dels eixos que ha de vertebrar el concepte de Literatura infantil i juvenil és precisament el literari. Això implica que es considera LIJ aquella obra que puga ser considerada literària.

També para atenció al fet que, per tal de considerar-se LIJ, una obra ha d'interessar al públic infantil i juvenil. A partir de la idea de l'adequació a un cert lector model, l'autor extrau tres conclusions:

La primera, com se sol citar sovint, comporta que els autors tracten de buscar empatia amb els interessos de la infància i joventut. La segona que els seus destinataris estan en un altre rang ja que no són capaços de produir la seua literatura d'igual a igual. I una tercera que els adults comparteixen també aquests dos factors, amb l'excepció que hi ha adults que escriuen de part d'altres adults o per dir-ho d'una altra manera: tota literatura té un lector model.

Per últim, conclou destacant que la LIJ té un marcat objectiu educatiu:

A la LIJ, doncs, hi ha un component educatiu innegable encara que no necessàriament moralista ni didactista. Fins i tot les obres que defugen aquests models obertament i tracten d'establir una comunicació d'iguals amb els receptors (les obres de Roald Dahl, per exemple) no poden defugir una condició intrínseca al propi ser del llibre per a xiquets com que són part de l'educació literària dels seus receptors.

Centrant-se en aspectes més concrets, les característiques més rellevants en quant als continguts que solen abordar aquest tipus d’obres, seguint a Cerrillo (2007), són la tendència a personificar i humanitzar, com per exemple en les faules; la freqüent presència d’elements no normals, estranys, fabulosos o fantàstics, els quals criden l’atenció del destinatari; l’absència de complicació temàtica, abordant-se temes recurrents, senzills i/o populars; l'existència d'un protagonista que destaca sobre la resta de personatges, el qual moltes vegades sol ser d'una edat similar o propera a la dels destinataris; i la presència de simbolisme i de càrrega afectiva.

En quant a la tècnica i l'estructura literàries, les obres de la LIJ solen estar dividides en tres parts (exposició, nus i desenllaç, de les quals la segona sol ser més extensa); també mostren una deliberada ambigüitat en la localització espai-temporal de l’acció; els personatges tenen característiques molt rígides i extremes, apareix una gran quantitat de diàlegs, i també estructures repetitives.

Parlant de les formes, apareixen també característiques com la claredat en l'exposició de les accions, la senzillesa expressiva (tant sintàcticament com lèxica), el ritme viu i àgil de la narració, la importància dels elements paratextuals, ...

Sintetitzant tot el que s'ha dit, podríem definir una obra pertanyent a la LIJ com aquella obra necessàriament literària (és a dir, amb una finalitat artística), dirigida com a lector model als infants i joves, la qual exerceix sobre aquests una acció educativa inherent a la seua pròpia lectura. Cal remarcar que la LIJ no es, ni pot ser, solament aquella que és escrita deliberadament per a xiquets; és també aquella que, sense tindre als infants com a destinataris únics o principals, ells l'han feta seua amb el pas del temps.