En l'àmbit del món desenvolupat s'afirma, a vegades,
que la societat actual és la "societat de la informació"; en altres
ocasions, que és la "societat del coneixement". Però informació no és
el mateix que coneixement. La informació és una cosa externa i ràpidament
acumulable, que no és res si no s'assimila, es discrimina, es processa i es
qüestiona, la qual cosa no és possible sense competència lectora: d'aquesta
manera, la informació pot arribar a formar part dels coneixements d'una
persona. El coneixement, per la seua part, és una cosa interna, estructurada,
que es relaciona amb l'enteniment i amb la intel·ligència, que creix lentament
i pot conduir a una acció. (Cerrillo,
2007, p.150)
Tal com reflecteixen Cassany,
Luna i Sanz (1993) al seu llibre, en l'actual societat i en el seu entorn
cultural, on els mitjans de comunicació tenen una forta presència i poder de
difusió amb l'aparició de noves pràctiques comunicatives, l'educació mediàtica
és més necessària que mai. L'escola no pot ignorar aquesta realitat. Cal
preparar a les alumnes per a estar preparats en el món actual, on la
informació, la tecnologia i les comunicacions són cada vegada més importants,
potenciant aquesta competència mediàtica. És necessari mantenir una actitud
crítica i selectiva de la informació que tenen a l'abast a través d'aquests
mitjans, ja que les nostres i els nostres alumnes estan rebent constantment
informació que, al mateix temps, transmet uns models culturals massificats.
Tenir unes ferramentes poder el·legir i garantir la seua autonomia i
desenvolupament integral és, avui en dia, un requisit indispensable en
l'educació dels menuts i de les més menudes. Cal preservar l'estima per la
lectura i escriptura, fomentar la creativitat i el coneixement de les obres
literàries que van més enllà de les noves tecnologies. De no ser així, gran
part de la nostra literatura, de la cultura popular i escrita, es perdrà o es
transformarà totalment. (Cassany, Luna i Sanz, 1993, p. 509)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada