Gènere dramàtic

Obra escrita per a ser representada, és a dir, text escrit per a ser reproduït posteriorment de forma oral, de manera que hi intervindran altres agents a més de l'escriptor i el receptor: els actors, el director, els responsables de l'ambientació, etc. També hi són important molts altres elements a banda del text: ambientació, decorats, música, espai escènic, etc. (Cassany, Luna i Sanz,1993, p. 484)

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels éssers humans per mitjà del diàleg dels personatges.

La paraula dramàtic prové de drama; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en la qual un artista anomenat dramaturg concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es refereixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.

Aquest gènere està destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, recull totes les manifestacions teatrals, des d'allò escrit per al teatre fins tot el que és susceptible de representació escènica davant un públic.

Una característica essencial és l'acció. El que succeeix en l'obra no està descrit ni narrat directament pel dramaturg, sinó vist per l'espectador. A partir del diàleg que duen a terme actors i actrius i de les accions que fan quan són a escena, els espectadors saben allò que passa a l'escenari.

El gènere dramàtic va tenir el seu origen a Grècia. Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionís, déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat. Aquestes representacions consistien en himnes dedicats a aquesta deïtat o divinitat. Més tard, van ser introduint-se-li canvis als cants; d'aquesta forma sorgeix el gènere dramàtic. Les primeres "companyies" representaven les seves accions en les places públiques de les ciutats. Constaven d'un actor i del cor. Més endavant es va introduir un segon actor i després, encara, un tercer. Els actors eren sempre homes, tot i que representaren papers femenins. Havien de saber cantar, recitar i declamar.

Les obres escrites per ser representades s'estructuren en actes (divisions d'una obra dramàtica separada de les altres per un interval d'acció o temps), que a la vegada contenen escenes (fragment d'obra en què hi apareixen els mateixos personatges) i quadres (part d'un acte que té el mateix lloc o ambient).

L'escenografia és un altre dels elements essencials de la representació teatral, amb ella se situa la història en un temps i espai concrets. En aquest gènere els decorats, els vestuaris, la il·luminació, la música i els efectes de so prenen especial rellevància.

El gènere dramàtic es divideix en tres grans gèneres; la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia tracta temes elevats i seriosos (el sentit de la vida, la inexorabilitat del destí, la condició de l'ésser humà, l'amor, la mort), on els personatges estan dominats per fortes passions i sotmesos a un destí tràgic i fatal del qual no poden escapar. La comèdia tracta temes relacionats amb la vida quotidiana, per tant, els personatges són fàcilment identificables per part del públic. La comèdia té una finalitat lúdica, pel que compta amb un caràcter còmic i irònic amb elements satírics. El drama es considera un gènere mixt entre els anteriors, ja que els personatges pertanyen a la vida quotidiana com a la comèdia, però, comparteix amb la tragèdia el fet de presentar una situació de conflicte greu. A més, en l'argument s'introdueixen elements còmics i no necessàriament té un final desgraciat, tot i que la majoria dels drames el tenen.