Paratextos

El paratext és un element que predisposa a l'usuari per a la futura lectura: constitueixen el primer contacte del lector amb el text que va a llegir, anticipant preguntes com: de què tracta el text o què tipus de text anem a trobar-se a continuació.

Per a entendre què són els paratextos, podem dir que és tot allò que acompanya, que està al voltant d'un text, i compleix la funció tan necessària d'aportar i avançar informació d'aquest per a preparar al lector per a una millor comprensió del que es pretén transmetre al missatge escrit. Aquests elements, que complementen el missatge i que són la ruta d'accés al contingut de la informació, per mitjà d'imatges, petits texts gràfics, il·lustracions -i no tan sols per paraules-, envolten i donen forma al text, conformant el seu aspecte, la seua aparença.

Segons Cerrillo (2007), podem distingir entre dos tipus de paratextos: per un costat, els peritextos (els que van dintre del llibre) i per altra banda, els epitextos (els que estan fora dels llibres). Aquest autor, amplia aquesta definició donant èmfasis de la influença que tenen aquests recursos amb els lectors, Aquestes informacions paratextuals són aportades pels adults, amb la intenció de "orientar", encara que de vegades poden condicionar, a eixe primer receptor, també adult, que és necessari en la comunicació literària entre autor i lector infantil (Cerrillo, 2007, p.59). Per altra banda, podem trobar una definició més extensa, que aprofundeix en aquest aspecte i l'efecte que produeixen els paratextos en els usuaris:

També els paratextos (títols, pròlegs, disseny gràfic, etc.) funcionen com a marcadors a tenir en compte: en la mesura que constitueixen un autèntic llindar de la interioritat textual, en són portaveus, propagandistes, indici del contracte que l’obra vol instaurar amb el públic. Una funció essencial dels paratextos és la de gestionar el posicionament de l’obra, la seua opció com a pràctica discursiva, i inserir-la en el flux social. (Salvador, 1994, p.25)