La competència
literària és la capacitat que els lectors tenim, i hem d'inculcar als nostres i
les nostres menudes, per tal de poder elaborar i entendre d'una forma més
extensa i adequada els textos literaris. Per tant, podem dir que aquesta
capacitat representa un conjunt de coneixements diversos per a la recepció i
per a la producció de treballs literaris:
El perfil d'un aprenent amb competència
literària, bon usuari de la literatura, és el d'algú que: té dades suficients
sobre el fet literari; coneix autors, obres, èpoques, estils, etc.; sap llegir
i interpretar un text literari; sap identificar i interpretar tècniques i
recursos estilístics; coneix els referents culturals i la tradició; té criteris
per seleccionar un llibre segons els seus interessos i gustos; incorpora la
literatura a la seua vida quotidiana i s'ho passa bé amb la literatura. (Cassany, Luna i Sanz, 1993, p. 478)
D'aquesta manera,
podem (i hem de) relacionar la competència literària amb el fet de llegir i
gaudir mentre es realitza aquesta tasca. Afrontar aquest repte significa que
els bons i les bones lectores han de captar, interpretar i incorporar els
diferents elements integradors del missatge per poder valorar així el discurs
literari d'una forma més ampla i complexa:
La competència literària implica tota
l'activitat cognitiva de la lectura i mesura el nivell d'eficiència del lector
davant qualsevol text. D'aquesta manera, l'ensenyament/aprenentatge de la
literatura ha de tenir uns objectius que compleixen l'assoliment d'aquesta
competència; d'un ensenyament de la literatura que atenia, sobretot, al
coneixement de moviments, autors i obres, s'ha de passar a un ensenyament que
busque un alumne que aprenga a llegir, a gaudir amb els llibres i a
valorar-los: és a dir, a fer possible l'experiència personal de la lectura,
que, per la seua part, comportarà un coneixement cultural variat, una anàlisi
del món interior i la capacitat per a interpretar la realitat exterior. (Cerrillo, 2007, p. 22)
Per poder
entendre aquesta definició de competència literària, Cassany, Luna i Sanz
(1993) fan un paral·lelisme amb el concepte de competència lingüística, anant
una mica més enllà de la simple comprensió lectora i ampliant el seu significat
atenent a les característiques pròpies dels textos literaris: La competència
literària no és altra cosa que la manifestació d'una competència lingüística
plena i madura (Cassany, Luna i Sanz, 1993, p. 477). Seguint l'anterior
premissa, aquest apropament depén de moltes circumstàncies que es donen quan es
pretén abordar la lectura d'un text literari: l' assoliment de les tècniques i
convencions literàries diferents dels textos, la comprensió de les seues
transcendències i la valoració i estima del seu caràcter expressiu i estètic. A
més, també cal tenir en compte les habilitats d'expressió escrita i abordar els
recursos estilístics per millorar l'expressió de sentiments i idees a través
dels seus escrits.
Mendoza i Pascual
(1988), van una mica més enllà, i aprofundeixen aquest concepte amb els
diferents tipus de sabers relacionats amb aquesta habilitat literària,
necessaris per a descodificar textos, des dels més simples fins als més
específics i complexos: els sabers que apunten al coneixement
cultural-enciclopèdic, els sabers relacionats a les diferents modalitats del
discurs (els diferents gèneres i models del discurs, les peculiaritats textuals
literàries...) i els sabers estratègics amb la comprensió de les diferents
estructures textuals. A més, diferencien dos tipus de nivells de competència
literària: un primari, inicial, molt pròxim al coneixement intuïtiu. En aquest
punt, el lector model, que ha aprés uns coneixements i aptituds bàsics, és
competent per poder percebre d'una forma global l'índole o intenció literària
d'un escrit, basant-se en intuïcions i desigualtats amb altres tipus d'usos,
encara que no siga capaç de decretar o raonar els suficients motius de
tal especificitat. Un segon nivell de competència literària està basada
en l'aprenentatge, aquesta defineix les raons sobre la caracterització i
valoració literària d'un text per part d'aquest lector.
No puc concloure aquesta
definició de competència literària sense reflexionar que cal tenir en
compte també que el desenvolupament d'aquesta facultat no sols implica adquirir
coneixements sinó alhora desenvolupar habilitats, procediments i postures que
el fomenten. A més d'aquests factors lingüístics, hem de saber que intervenen
altres tipus d'agents, com ara poden ser els psicològics, els socials,
històrics, culturals i, evidentment, els literaris, que faciliten la maduració
personal del nou i la nova lectora amb l'experiència i acumulació de les seues
lectures, ja que aquesta competència no és cap capacitat innata en l'individu:
és una capacitat que podem i hem d'aprendre i desenvolupar al llarg de les
nostres vides.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada